Identitat balear

Amb motiu de la Diada de les Illes Balears, el primer de març, vull aprofitar per a convidar-te a fer una petita reflexió sobre el poble balear. Així que atura’t de llegir un moment i demana’t: em sent balear? Ara torna’t a demanar si et sents més a gust amb el gentilici de mallorquí (o eivissenc, formenterenc o menorquí) que amb el de balear?

Jo mateix, ferm defensor de fomentar la identitat balear, no m’acab de trobar tan ben identificat amb el terme “balear” com amb el de “mallorquí”, i puc estar segur que a molts lectors els passarà el mateix.

Així doncs, no existeix un poble balear? La resposta breu és que no, ja que la gran part de la població no s’hi sent identificada. La resposta llarga és que sí, hi ha un poble balear, el que ocupa l’arxipèlag oriental de la Península Ibèrica, que gaudeix d’autonomia política pròpia dintre del cos estatal espanyol, però que té un sentiment d’identitat balear molt incipient.

Per què? Principalment perquè el sentiment d’identitat a les Illes tendeix a fusionar-se amb el nacionalisme espanyol o a disgregar-se en els regionalismes o nacionalismes mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Cal tenir en compte que l’origen de la nostra cultura i del nostre “esser” polític fou el Regne de Mallorques, no Regne de les Balears, i de fet és a partir del segle XVIII quan el gentilici “balear” recobra força. Al 1833, s’anomena així a la província que inclou l’arxipèlag, i clar, ja ho relacionem amb una imposició de Madrid. A més, caldria un estudi històric per a determinar fins a quin punt és correcte usar el terme Balears per englobar a totes les illes, doncs a l’Antiguitat distingien perfectament les Balears (Menorca i Mallorca) de les Pitiüses (Eivissa i Formentera).

Aleshores, davant tot això, quin sentit té ser balear? Jo dic ben clar que té molt de sentit. Cada illa té un comportament propi, és cert, però també és cert que són molts els factors comuns i els interessos compartits. Interessos que junts defensam amb més força. I és que un sentiment d’unió ens faria més forts davant Madrid i davant qualsevol institució, ja ho va dir en una entrevista Biel Barceló. Ser balear és defensar aquest paradís enmig de la mar, dividit en quatre illes i un bon grapat d’illots. No és que t’hagis de sentir part d’un ent superior, no. En la nostra unió està la força, però en la nostra diversitat està la nostra riquesa. Així doncs, ser balear és ser, per exemple, menorquí, però veure els eivissencs, mallorquins i formenterencs com a germans. És ser conscients de què compartim una cultura i una història, així com un mateix camí a recórrer. És cridar a la vegada amb un milió de veus. És reunir la potència de quatremotors que ens fan esser una de les regions més riques d’Espanya. És ser conscient i orgullós de què pertanyem a un país multi-insular, ja sigui dins o fora d’un estat.

El meu parer és que sentint-me mallorquí puc afirmar que també em sent balear, simplement pel fet de valorar a les illes veïnes tant com a la meva.

Visquin les Illes Balears! Feliç 1 de març!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *