Inventari de desfetes (i una llepolia)

No em consider una persona pessimista, ni molt menys catastrofista. Però alguns dels darrers esdeveniments no conviden precisament a veure el món de color de rosa i mereixen almenys una reflexió, quan no una acció decidida que tracti de pal·liar alguns dels seus efectes més devastadors:

  1. El terrorisme islàmic tornà a colpejar de bell nou Anglaterra, després dels atemptats de Londres i Manchester, aquest darrer especialment repulsiu per produir-se en un esdeveniment on els protagonistes eren majoritàriament joves adolescents. Tanmateix no semblen eficients ni les extremes mesures de seguretat ni les polítiques adreçades a impedir l’accés dels immigrants als països més desenvolupats socialment i econòmica. “És com posar portes al camp”, he sentit dir repetidament aquests dies a nombroses persones que han opinat sobre aquest terrorisme indiscriminat i bàrbar. Caldrà, doncs, apostar per alguna forma de diàleg sense baixar la guàrdia, conscients que la solució al problema no és senzilla ni ràpida. I que –i tant de bo m’equivoqui–, hi tornarà a haver nous atemptats onsevulla, especialment als nuclis urbans on els fanàtics saben que poden fer més mal, encara que sigui a costa de perdre la pròpia vida.
  1. El passat 1 de juny, el president Donald Trump anuncià que el seu país, els Estats Units d’Amèrica, abandonava l’Acord de París al qual arribaren 193 països el 2015, que estableix un calendari de reducció de les emissions de CO2 per tal de pal·liar els efectes del canvi climàtic en tot el planeta. Per bé que era una notícia anunciada, no deixa de constituir una enorme passa enrere en l’intent de frenar allò que gairebé ningú qüestiona, un canvi climàtic algunes de les conseqüències del qual ja són evidents (la pujada generalitzada de les temperatures mitjanes o el desgel progressiu dels pols) i que amenacen de transformar irreversiblement la fesomia i les condicions de vida del planeta. No és poca broma, sobretot si tenim en compte que la retirada dels EUA de l’Acord de París suposarà l’emissió de prop de 3 mil milions de tones de diòxid de carboni extra cada any, la qual cosa es traduirà, segons els experts, en un augment de la temperatura global entre 0,1 i 0,3 graus abans de final de segle.
  1. Tot i que no n’hi hagut cap a la nostra Comunitat –toquem fusta–, 27 dones mortes en el que duim d’any a l’Estat Espanyol és una xifra esgarrifosa que amenaça en convertir 2017 en un trist top pel que fa a la incidència d’aquesta vergonyosa xacra social. Al guarisme, ja prou dramàtic de per si, cal afegir la dramàtica dada dels menors assassinats en aquesta espiral d’odi i violència masclistes, quatre fins al moment d’escriure aquestes línies. Cal insistir-hi: tolerància zero cap al maltractador, però també davant aquelles actituds que menystenen la imatge de la dona i la releguen a un mer instrument o objecte de consum, mai no ens cansarem de repetir-ho.
  1. Tot i que en una escala menor, no puc deixar d’esmentar en aquest petit inventari de desfetes l’enorme decepció que la baixada del RCD Mallorca a Segona Divisió B ha suposat per a molts d’aficionats al futbol d’aquesta illa. No tenc molt clar allò que el Mallorca, com diu la famosa tonada, sigui un sentiment, almenys per a la majoria dels directius que en aquests darrers anys han conduït l’equip a la desfeta social i esportiva. Sí que ho és per a la majoria dels aficionats que hem suportat estoicament tant de despropòsit, la darrera i patètica escenificació del qual va tenir lloc diumenge passat al camp del Mirandés, un equip ja descendit al qual ni tan sols es va poder guanyar. Alguns analistes pronostiquen la desaparició de l’equip, assetjat pel desprestigi i els deutes; d’altres, més optimistes, aposten per renéixer de les cendres i tornar a situar l’entitat en el lloc que es mereix. Voldria alinear-me amb aquests darrers, però el que està clar és que l’empresa no serà fàcil. Mentrestant cal felicitar l’Atlètic Balears, l’equip que, vés per on, té possibilitats d’assumir la representació del futbol illenc en la màxima de les categories possibles.
  1. No vull deixar-vos amb mal gust de boca: agafau paper i bolígraf i anotau aquesta recepta de gelat que mumare, que ahir hauria complit 96 anys, feia sempre en aquest temps, damunt Sant Joan: un litre de llet, 3 o 4 llimones i 300 g de sucre, aproximadament. Abocau la llet dins un recipient, ratllau-hi les llimones i després sucau-les fins a obtenir un tassó de suc, aproximadament. Abocau-lo dins la llet amb la ratlladura i tot seguit afegiu-hi el sucre. En estar ben remenat ho tastau. Quan noteu que l’acidesa de la llimona i la dolçor del sucre s’avenen en un delicat i suau equilibri vol dir que la mescla està en el seu punt; en cas contrari, corregiu de suc de llimona o de sucre (o de llet, si és necessari), segons el dèficit que les vostres papil·les gustatives detectin. Tot seguit ho ficau al congelador tenint cura que el gelat no es glaci; en cas que això succeeixi, treis-lo una mica abans de servir-lo i passau-lo pel túrmix o batedora.

Està de cine, paraula de Joana, que és com nomia mumareta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *