Islàndia

Fa uns anys, Islàndia va esdevenir un exemple per a molts per la seva manera de gestionar la crisi econòmica i financera. Va deixar caure els principals bancs del país quan es va adonar que era impossible rescatar-los (tenien una dimensió equivalent a més del 1.000% del PIB nacional), per després assumir-ne el control directe i impulsar un pla que va suposar injectar liquiditat i sanejar de manera gradual. A més, es van establir mesures de control de capitals per aconseguir una millor gestió sobre el sector i evitar la fugida de diners a l’estranger i es va processar als implicats en la bombolla financera (des de directius d’entitats financeres fins al primer ministre Geir Haarde).

Hom dirà que les seves dimensions (Islàndia té poc mes de 300.000 habitants, menys que el municipi de Palma) foren un element imprescindible per poder seguir aquesta estratègia, però salvant les distàncies, el país és un clar exemple que hi ha alternatives al corrent de pensament actual. És cert que Islàndia ha retirat la seva candidatura per ingressar a la UE (el que podria estar en línia amb el que defensen certs moviments d’ultradreta) però també ho és que han apostat per l’educació, les energies netes i l’equitat salarial.

Precisament ahir llegia que les empreses estaran obligades a sotmetre’s a auditories externes per demostrar que no practiquen la discriminació per gènere, és a dir, que homes i dones cobren igual per a treballs iguals. No es tracta d’idealitzar acríticament un país, però sí de copiar les bones pràctiques que desenvolupa. I en matèria d’igualtat, Islàndia i els països nòrdics ens porten anys d’avantatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *