Ja nadam

Cíclicament, la nostra terra pateix les conseqüències dels temporals de pluja –tècnicament, ciclons- que descarreguen en molt poc temps una gran quantitat d’aigua. És un fenomen comú a la Mediterrània, sembla ser que agreujat, o almenys intensificat, pel canvi climàtic, ja sigui aquest darrer responsabilitat de la nostra espècie, o no, com sosté en contra de la major part de la comunitat científica l’entorn de nou president dels Estats Units.

Ahir visquérem un d’aquests episodis més intensos, amb multitud de terres de conreu negades, torrents desbordats. Fins i tot al fossat del Castell de Bellver només hi faltaren els cocodrils.

No obstant això, i essent cert que gran part de les conseqüències d’aquestes calamitats excedeix les capacitats de les administracions, també ho és que es poden prendre mesures preventives que pal·liïn els efectes i que no s’han pres o, almanco, no amb la deguda diligència.

Ahir, potser, no era el moment de criticar als responsables del Govern, aclaparats per la magnitud de l’emergència.

Però l’anàlisi del que va passar ens ha de fer reflexionar sobre l’estat de conservació dels nostres torrents, dels sistemes d’evacuació d’aigües de les nostres carreteres i, sobretot, de la poca transcendència que les autoritats donaren als avisos dels serveis meteorològics, que a més, vengueren precedits de desastres a altres zones del Llevant espanyol vint-i-quatre hores abans.

La Conselleria de medi ambient, agricultura i pesca és, sens dubte, un dels departaments més criticats, i amb raó, del govern d’Armengol. El seu responsable ja ha donat massa mostres de la seva poca traça i potser seria el moment d’exigir-li responsabilitats, com demanà ahir el grup de Proposta per les Illes. El problema és que Armengol no controla la part del govern que s’adjudicà a Més i, per tant, Vicenç Vidal té poques possibilitats d’haver d’assumir els seus fracassos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *