Joc polític

Com en tantes altres coses, els nivells d’anàlisi que es poden aplicar a la qüestió de la insularitat (i, més en concret, a l’anunci de l’increment del descompte aeri interilles a l’arxipèlag canari) són múltiples. El primer que ens ve al cap és que, tal com recull la Constitució en el seu article 138, s’ha de vetllar per l’establiment d’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular a les circumstàncies del fet insular. I si les coses no han canviat, les Balears són tan illes com les Canàries; per tant, els beneficis que es puguin obtenir relacionats amb aquest fet han de repercutir a ambdues comunitats.

En segon lloc, la constatació que el sucursalisme continua imperant a les nostres illes. Som incapaços d’aconseguir una representació en el Congrés dels Diputats que no depengui de formacions estatals i això, donada la innegable primacia de la disciplina de partit enfront dels problemes de les illes, provoca que els nostres vuit diputats de la Carrera de San Jerónimo (deixarem de banda, per la seva inutilitat manifesta, el Senat, encara que si hagués complit amb el seu mandat constitucional potser la situació no seria tan lamentable) sempre estiguin parlant de defensar els interessos d’aquesta comunitat, de consolidar els fronts comuns i de fer sentir la nostra veu, mentre en el moment de la veritat només fan cas de les directrius de Madrid.

En tercer, que aquest acceptat joc polític és inacceptable. O hem d’assumir que la figura d’un diputat necessari en un determinat moment per aprovar uns pressupostos és més important que un projecte, que els beneficis que pot reportar a milers de ciutadans o que la tan cloquejada igualtat entre tots els espanyols? Ho hem vist fer a polítics de tots els colors (fins i tot Aznar va passar del Pujol, enano, habla castellano a practicar el català en la intimitat), però això no significa que s’hagi de perpetuar. Almenys no amb el sistema actual, pel que el debat sobre el model territorial, de representació, de sobirania fiscal, etcètera, és més necessari que mai.

Però fins que això passi i fins que aquestes siguin les regles del joc polític, i en el cas puntual que ens ocupa, tots els partits d’aquestes illes haurien de reclamar el mateix tracte en el descompte insular que ha aconseguit Canàries. I si com sembla no estan disposats a canviar, potser seria hora que els ciutadans en prenguessin nota a l’hora de dipositar el seu vot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *