Justícia (des)igual per tothom

No seré jo qui faci d’”advocat del dimoni”, però fa poc hem vist com la justícia no és igual per a tots. Li han revocat el tercer grau a Jaume Mates quan no fa molt vaig sentir en boca del secretari general d’institucions penitenciàries, Ángel Yuste, que si no fos qui és hagués tingut el tercer grau per unanimitat entre els que ho decidien.

No va ser per unanimitat, en l’informe de la Junta de Tractament de la presó de Segòvia, cinc dels seus membres es van pronunciar a favor del segon grau i altres tres van defensar el tercer grau, que és pel qual finalment va optar la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries.

Ara, el jutjat de Vigilància Penitenciària de Valladolid, Florencio de Marcos, ha revocat aquest dret per considerar que “els beneficis penitenciaris concedits a Matas trencaven la confiança en l’Estat de dret”. Però segons la llei, qui compleix una tercera part de la condemna, entre altres requisits que compleix l’expresident, qualsevol pot optar al tercer grau, de fet li han de donar a ell i a qualsevol.

Però aquesta vegada ha guanyat el “pan y el circo”. El jutge ha vist més convenient satisfer l’opinió mediàtica a fer complir la llei i li ha regalat a Matas un altre problema. Ara posa en perill la confiança en l’Estat de dret.

Em sap greu però no. Jaume Matas té encara moltes causes pendents de les quals es probable que li caiguin més anys a l’ombra, però no per això li han de llevar drets de qualsevol espanyol com és el del tercer grau. I menys per una raó mediàtica.

El jutge Florencio de Marcos ha fet allò que els polítics diuen “cercar l’aplaudiment fàcil”. Ha endimoniat encara més a un condemnat i li ha llevat el que li pertoca segons l’estat de dret que assegura estar defensant. Idò no s’adona de que això que ha fet és realment el que perjudica a la confiança de l’estat de dret. Ara és quan no s’ha tractat igual a tots a la justícia. Ara és quan els partits o institucions que demanen contínuament una justícia igual per tothom han de fer un acte de responsabilitat i demanar-ho. O només es demana quan la desigualtat no és favorable als seus interessos?

Pan y circo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *