Justícia i pedagogia

La crònica judicial protagonitza fa estona les informacions, les tertúlies i fins i tot les converses a la barra del bar. La decisió de l’Audiència de no decretar mesures cautelars per a Iñaki Urdangarin i Diego Torres, la sentència de pel cas de les targetes black (sis anys de presó per a Miguel Blesa i quatre i mig per al «millor ministre d’economia que ha tengut la democràcia»), els tres anys i mig que li han caigut al raper Valtonyc per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme o la judicialització d’un problema, el català, que necessita solucions polítiques són qüestions que ara per ara estan en boca de tots i les interpretacions que se’n deriven, lògicament, són múltiples i variades.

És habitual escoltar a ciutadans que es queixen d’una justícia desigual i desequilibrada: és lògic que, com es demana avui mateix un col·laborador d’aquest Periscopi, la condemna per fer unes compres menors amb targetes falsificades sigui la mateixa que la que s’ha dictat contra el cunyat del rei? Per què Maria Antònia Munar o Josep Joan Cardona varen ingressar a la presó durant el recurs que presentaren davant el Suprem i Urdangarin pot seguir vivint còmodament a Suïssa fins que l’alt tribunal es pronunciï, segurament d’aquí a un any o més? Per què sol·licituts de pena que fregaven els vints anys es queden només en sis?

Com és natural, aquest no és un espai per desgranar les argumentacions jurídiques de les magistrades del cas Nóos o de qualsevol altre procediment, però sí per denunciar que, com a mínim, fa falta molta de pedagogia per explicar a la ciutadania l’encaix legal de les decision adoptades.

No obstant, quina pedagogia es pot fer quan assistim a la injerència contínua de la tasca dels jutges? Com es pot vendre una volutat política de fer front a la corrupció quan es produeixen relleus de fiscals incòmodes? Per què es continua mantenint la potestat del consell de ministres d’indultar condemnats a conveniència i sense cap tipus d’explicació? És acceptable que el ministeri escurci els terminis d’instrucció però no faciliti els mitjans necessaris per garantir-la? Hi ha una vertadera intenció de lluitar contra la percepció generalitzada de «la justícia no és igual per a tothom»?

Repetim, sense entrar en el terreny jurídic (que de ben segur ha de menester reformes profundes), tenim molta tasca per davant en la vessat política i social per aconseguir que la justícia esdevingui, i sigui percebuda per la població, com un poder independent i d’igual aplicació per a tothom. I ara per ara, vista l’actuació de l’executiu, el rebombori mediàtic i la desafecció ciutadana, no sembla que anem en la direcció adequada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *