Justícia i política

A començaments d’any es publicava el Quaderns Gadeso que recollia les percepcions ciutadanes envers el funcionament de la justícia, des del seu millorable funcionament fins al convenciment que, ben al contrari del que afirma la teoria, la llei no és igual per a tothom. Llavors, la ciutadania ja parlava de tractes de favor, de desigualtat i d’una més que dubtosa separació de poders. Avui, amb els com a mínim antiestètics nomenaments de determinats magistrats, amb l’actitud del ministre del ram i amb la ja insuportable situació del Fiscal Anticorrupció, de ben segur que els resultats d’aquella investigació serien encara pitjors.

Una justícia que mereixi aquest nom ha de ser independent del poder polític. La credibilitat en un sistema que tracta per igual a tots els ciutadans és una peça bàsica pel propi funcionament de la democràcia. Malauradament, la percepció majoritària s’allunya de la teoria de la igualtat i no hi ha excessiva confiança en una separació que propugnava Montesquieu. En la nostra societat, la influència política sobre la branca judicial, sobretot en altes instàncies, és palesa i condiciona molt aquesta percepció.

En l’esmentat número de Quaderns Gadeso es comprovava que els jutges són encara els que més sensació d’independència generen entre la ciutadania, mentre que els fiscals no gaudien d’aquesta confiança. Les causes d’aquesta mala valoració les hem de cercar en la jerarquització de la fiscalia i, sobretot, en l’actuació del Ministeri Públic en determinats casos. És curiós com una minoria de casos aconsegueix diluir la bona imatge dels fiscals anticorrupció precisament per la seva bona tasca investigadora en els casos de polítics i partits corruptes. Les notes més baixes se les emportaven el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, totalment polititzats i que protagonitzen periòdicament un repartiment de cadires, per dir-ho suaument, poc respectuós amb la separació de poders.

Precisament d’aquesta separació de poders dubten una majoria de ciutadans, que veuen com la influència del poder polític, especialment l’executiu, és molt rellevant en determinats casos, sobretot els que estan relacionats amb la corrupció política i amb determinats personatges públics. Les maniobres del Partit Popular per col·locar a jutges afins en llocs clau o la reticència de Manuel Moix a deixar el seu càrrec corroboren aquesta negativa visió de la justícia, que no sembli que hagi de millorar. I com ho pot fer, quan assistim a la ingerència contínua de la tasca dels jutges? Com es pot vendre una voluntat política de fer front a la corrupció quan es produeixen relleus de fiscals incòmodes? Per què es continua mantenint la potestat del consell de ministres d’indultar condemnats a conveniència i sense cap tipus d’explicació? És acceptable que el ministeri escurci els terminis d’instrucció però no faciliti els mitjans necessaris per garantir-la? Hi ha una vertadera intenció de lluitar contra la percepció generalitzada de «la justícia no és igual per a tothom»?

Sense entrar en el terreny purament jurídic (que de ben segur ha de menester reformes profundes), tenim molta tasca per davant en la vessat política i social per aconseguir que la justícia esdevingui, i sigui percebuda per la població, com un poder independent i d’igual aplicació per a tothom. I ara per ara, vista l’actuació de l’executiu, el rebombori mediàtic i la desafecció ciutadana, no sembla que anem en la direcció adequada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *