Justícia millorable

Segons el diccionari, la justícia és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. La mateixa Constitució, en el seu primer article, diu que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Així doncs, la justícia és fonamental en una societat democràtica com la nostra. Més ben dit, una justícia independent, eficaç, ràpida i, valgui la redundància, justa.

No obstant, el nou número de Quaderns Gadeso palesa que, almenys des de la visió de la ciutadania, som enfora d’assolir aquest escenari ideal. Com és habitual en qualsevol aspecte de la vida i de la societat, una cosa és la teoria i una altra ben diferent la pràctica. En teoria, en un estat social i democràtic de dret la llei i la justícia són iguals per a tothom. Ningú no pot ser jutjat de manera diferent per motius de raça, de sexe, d’economia, de religió o de qualsevol altre signe, però una majoria dels illencs no combrega amb la idea de la igualtat davant la llei. De fet, únicament un 2% creu que aquesta igualtat és efectiva sempre, juntament amb el 11% que afirma que només hi ha excepcions comptades (“en general, sí”). Ben al contrari, quasi la meitat de la població illenca no confia en la igualtat que atorga la Constitució.

A més, la justícia és, segons els ciutadans, lenta i cara. Aquest és un lloc comú que es repeteix fins a l’infinit a l’estat espanyol. No obstant, com dèiem abans, un funcionament eficient i àgil de l’administració de justícia és imprescindible si de veres volem parlar de qualitat democràtica. És inacceptable que casos d’acomiadament s’estiguin fixant per d’aquí a dos anys o que un procés judicial se pugui allargar en el temps mitjançant mil i un tripijocs legals que, a sobre, sembla que només són a l’abast d’una minoria.

Les experiències pròpies i contades i les informacions que apareixen a la premsa són darrere aquest elevadíssim 89% de ciutadans que consideren que el funcionament actual de la justícia és millorable. Aquí es fa referència sobretot a l’enorme quantitat de paperassa que s’ha de manejar, a l’incomprensible engranatge judicial i, de manera molt rellevant, als llargs retards que acumula el sistema.

Per tant, el que més es reclama per millorar l’administració de justícia són més jutges i més personal administratiu, per tal de desembossar-la i fer-la més àgil i eficient. En tercer lloc, un de cada tres aposta per tenir més i millors instal·lacions i un 35% creu que és prioritari millorar els sistemes informàtics (protagonistes, i no precisament per la seva eficàcia, en els darrers temps).

Reiterant el que ja s’ha dit, el nou Quadern recull que la capacitat econòmica de cadascú (i per tant poder de contractar millors advocats) és determinant a l’hora de garantir una sentència favorable. Molt relacionat amb això, un 76% creu que els processos judicials són cars i complicats, pel que un bon assessorament legal i un compte corrent considerable ajuden a tenir un resultat favorable. Per altra banda, sis de cada deu ciutadans de Balears creuen que els mitjans de comunicació influeixen en determinades decisions judicials, principalment quan el cas bé afecta a un personatge públic, bé ha estat mediàticament rellevant.

En definitiva, un sistema judicial molt millorable: assolir només un 4,7 sobre 10 hauria de ser un motiu de profunda preocupació si del que estam parlant és de l’administració que garanteix el compliment de les lleis que, almenys en teoria, s’han dictat de manera democràtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *