La banca, canviar-ho tot perquè res no canviï

Deia n’Erich Hartmann, pilot de la Lutwaffe a la II Guerra Mundial que “la guerra és un lloc on joves que no es coneixen i no s’odien es maten entre si fruit de la decisió de vells que es coneixen i s’odien però no es maten”.

 

 

Aquesta cita m’ha vingut al cap en veure els tres presidents de les entitats bancàries més poderoses d’Espanya, n’Emiliio Botín del Santander nascut el 1934, en Francisco Gonzàlez del BBVA nascut el 1944 i n’Isidre Fainé de la Caixa nascut el 1942, sortint de l’Audiència Nacional de declarar com a testimonis en la denúncia contra Bankia.

 

 

Aquests tres personatges, poderosos com ningú, capaços d’orientar decisions transcendentals per l’economia d’un país com és nacionalitzar una entitat bancària o la política fiscal, tenen una llarga trajectòria com a banquers, no despatxant darrera un taulell, sinó marcant la política estratègia de les seves entitats, decisions com finançar una bombolla immobiliària que han posat en el caire l’economia espanyola, els seus ciutadans i els seus governs.

 

Aquests dies, no fa gaire, he llegit a la premsa que aquestes entitats preparen jubilacions anticipades, ben generoses, pels treballadors que no arriben ni als 60 anys, que estan en molts de casos en la seva plenitud professional, que coneixen bé les seves entitats, als clients i que saben quines són les errades que s’han comès al món de la banca però que no podien evitar per no estar als nivells de decisió.

 

 

I on ens condueix la història? Idò que persones que ja haurien d’estar jubilades segons els criteris legals actuals llevaran d’enmig a homes i dones que encara podrien donar de si, que tenen anys bons per davant, però que són víctimes de l’ànsia de poder, de perpetuar-se a les seves atalaies i seguir manant, i per això canvien els ordres naturals de les coses, lleven als més joves amb experiència suficient -cosa que els fa ser mals de manejar- i deixen a gent encara més jove, més fàcils de tenir atemorits i que acceptaran les seves polítiques sense dir ni pruna.

 

 

Ho canviaran tot perquè res no canviï, sobretot, els seus llocs de poder.

Un comentari a “La banca, canviar-ho tot perquè res no canviï

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *