La bombolla financera, el tumor creixent

Ugo Biggeri, president de la Banca Popolare Etica, ho comentà en la xerrada organitzada per FIARE a Palma. Tan sols el 37% de l’estalvi dels 30 bancs més grans del món s’inverteix en l’economia productiva (en aquest percentatge s’inclou també la producció d’armament). És a dir, el 63% dels líquids financers dels principals bancs del món es destinen a operacions financeres especulatives, en perspectives de guany ràpid i en operacions que tenen de mitjana tres mesos màxim de termini.

La crisi dels derivats financers que se crearen en torn a les hipoteques barates als Estats Units, va provocar la caiguda de Lehman Brothers, una pèrdua important en els actius dels principals bancs que operaven especulativament en aquest mercat, i en conseqüència, es produí una important crisi financera. De fet, darrera les polítiques d’exigència fiscal del govern alemany, s’amaga el donar temps i facilitats creditícies, als principals bancs alemanys enxampats en la fallida operació especulativa.

La dinàmica de l’exigència al guany permanent i cada vegada major del sistema capitalista, està provocant la recerca del benefici aparentment més ràpid i més gros en el terreny financer. Els rendiments produïts en la inversió en l’economia productiva son més lents i no tan sucosos. Per tan els percentatges d’inversió en l’economia financera tendiran a augmentar.

Segons Biggeri, el total del PIB anual mundial, es entre 16 i 30 vegades més petit que el volum estimat del muntant d’operacions financeres que es produeixen en el mercat global en un any. Fins fa poques dècades, la relació era de 1 a 1. Normalment aquest volum d’operacions internacionals, estan fora de cap control fiscal, cosa impossible d’eludir en la economia productiva.

L’ únic matalàs a on poden bestreure recursos en cas de fallida o de necessitats de liquiditat per fer més operacions financeres, es del treball productiu. Especialment del treball assalariat i de les privatitzacions i reduccions de serveis públics de l’estat. Aquesta es la tranquil•litat dels mercats que cerca el govern espanyol amb les cínicament anomenades reformes estructurals.

Es com si produíssim energia amb una central nuclear i es detecta una fuita que està provocant l’escalfament del reactor. Com l’important es seguir produint cada vegada més energia, i ja no basta el refredament de l’aigua de la mar, hi aportam una part de l’aigua natural que destinam a regar la terra i abastir la població. La fuita s’arreglarà per si mateixa, podrem seguir funcionant posant més aigua, cal aturar el reactor per intentar arreglar la fuita, o cal pensar seriosament en treballar amb altra manera de fer energia? Tal volta amb una situació d’emergència farà falta combinar totes les opcions, però la que es segura que dur al suïcidi, es la d’anar posant tan sols més aigua per refredar l’escalfament progressiu.

Doncs aquesta es l’ única recepta global que el neoliberalisme econòmic ens aporta. El tumor de l’economia financera s’alimenta i creix cada vegada més sobre les cèl•lules de l’economia productiva. Notam que el cos social s’aprima i els governants ens diagnostiquen que es tan sols una indigestió, i que amb la purga receptada, aviat estarem en condicions de fer esport i competir com ho fèiem abans.

O cream nosaltres mateixos els anticossos per resistir i crear les condicions per extirpar el tumor, o ens podem dedicar a pensar frases enginyoses per als nostres epitafis. Aquests governants irresponsables ens duen a l’explosió nuclear com a societat. Igual es pensen que se’n podran sortir amb els seus bunkers de luxe i protegits contra la radiació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *