La coherència de l’esquerra, a prova

L’exercici del poder posa a prova la coherència de l’esquerra respecte del seu discurs quan des de l’oposició aspirava a gestionar las institucions. Diario de Mallorca ha desvelat un seguit d’informacions relatives als contractes atorgats a les empreses del cap de campanya del partit mitjançant el procediment de negociar sense publicitat per part de diferents departaments governats pels nacionalistes: de moment sumen 154.000 euros.

El procediment és del tot legal i és perfectament previst en la legislació administrativa, res a dir per aquest costat, a pesar de la qual cosa Més en va fer un instrument de duríssima crítica política a l’anterior govern del PP pel fet d’usar el mateix procediment. Amb el PP era un escàndol, i ara no hi ha motiu per a la recriminació? L’enunciat dels treballs encomanats a les empreses de l’assessor principal de Més no fan pensar en la urgència que hagués pogut justificar el tipus de contractació emprat. El mateix vicepresident del Govern ha admès públicament que s’hagués pogut fer a través d’un concurs. La pregunta és obvia: perquè es va renunciar als principis de transparència, publicitat i lliure concurrència que són implícits en el concurs i es va optar per la negociació sense publicitat? I no una vegada. De moment s’ha sabut de fins a sis contractes tramitats de la mateixa manera.

No és l’únic cas que posa a prova les formes de fer de l’esquerra a les institucions. A Palma, les regidores Pastor i Jhardi han organitzat tal caos laboral que el sindicat CCOO, gens sospitós d’animadversió política cap els partits que governen a Cort, PSOE, Més i Podemos, ha demanat la dimissió de les dues regidores.

A l’ Institut Balear de la Vivenda (IBAVI) la gerent ha de comparèixer davant la justícia investigada per acossament laboral. A la conselleria d’Educació, el director general d’Innovació i Comunitat Educativa surt en El Mundo / El Día de Baleares per haver posat fins a 30 docents en nòmina sense cap tipus de selecció en base als criteris d’igualtat i mèrit que el mateix director general reclamava quan destacava com a activista de primera línia del moviment de les camisetes verdes. Aleshores contractacions com les que ha fet a la conselleria eren producte de la brutícia que imperava a la conselleria dirigida pel PP.

Deu ser que la moqueta obnubila el pensament del qui la trepitja i fa oblidar més aviat que de pressa el discurs sobre el que s’ha construït la pròpia alternativa política. Es posen davant el mirall i es trenca el vidre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *