La corrupció, un problema sense resoldre

La premsa local ha destacat aquests darrers dies un nou cas de presumptes manipulacions de contractes públics per beneficiar determinades empreses i persones. En aquest cas, s’investiga la concessió dels serveis de manteniment de les instal·lacions esportives de Palma a l’empresa Roig (també vinculada amb l’escàndol de l’ORA). El jutge està investigant en aquesta nova causa secreta si l’Ajuntament de Palma va pagar a l’empresa treballs que mai no es van realitzar, mitjançant factures falses. Ara per ara, hi ha tres detinguts a la presó.

Aquest és un més dels centenars de casos de corrupció que s’han anat coneixent durant els darrers anys arreu de l’estat, alguns dels quals ja estan jutjats i molts altres en els tribunals o en fase d’investigació (sense comptar que, de ben segur, n’hi ha encara un bon nombre que encara no han vist la llum). Afecten a tots els nivells de l’administració i a la major part de formacions polítiques, el que fa que Espanya, segons el darrer informe de Transparència Internacional, (aquí, un resum) se situï a la coa d’Europa en l’Index de Percepció de la Corrupció (IPC).

Aquest IPC (no confondre amb el cost de la vida que el Govern ignora, condemnant a milions de pensionistes a perdre poder adquisitiu) atorga una puntuació i classifica els països segons les percepcions sobre el grau de corrupció que existeix en el seu sector públic, entre 100 (percepció d’absència de corrupció) i 0 (percepció de molt corrupte). L’estat espanyol aprova justet (58 sobre 100) i, com dèiem, queda molt per darrere dels països del nostre entorn (i molt enfora de les millors puntuacions obtingudes pels nòrdics).

Lògicament, no hi ha una única causa per explicar aquesta mala puntuació: l’èxit de les investigacions policials i judicials, el paper dels mitjans de comunicació, el context de crisi econòmica, que incrementa el nivell d’exigència social però també ha rebaixat l’activitat urbanística, (un dels grans focus de corrupció), les constants irregularitats en la contractació pública (com hem vist al començament), la baixa intensitat de les penes en casos de corrupció rellevant (amb alguna excepció), l’expansió dels escàndols a les institucions clau de l’Estat, l’opacitat i parcialitat en la presa de decisions que afecten als grups d’interès més poderosos (banca, energia, telecomunicacions…) i un llarg etcètera.

En aquesta llista també hi podríem incloure la manca de voluntat real per acabar amb aquesta xacra (les passes que s’han fet en matèria de transparència són clarament insuficients) i la percepció ciutadana que, al final, i gràcies a la politització de les altes instàncies judicials (palesada aquests dies amb el normal però inacceptable repartiment de cadires dins el TC), hi haurà impunitat en els casos que afecten a les persones més rellevants.

Així doncs, la corrupció continua sent un problema sense resoldre a l’estat espanyol, en un entorn, com es diu a l’informe, de “creixent desigualtat” i on “els esforços per sortir de la crisi es distribueixen de forma inequitativa”. El que podríem discutir és si aquesta xacra respon a la suma de múltiples i variats casos individuals o és realment sistèmica. En qualsevol cas, queda clara la necessitat d’implementar les Mesures urgents per prevenir i combatre la corrupció que recomana Transparència Internacional.

Un comentari a “La corrupció, un problema sense resoldre

  1. Després de tots els casos que hem vist i ens hem menjat els ciutadans, esper que la justícia actui amb més celeritat per posar a cadascú on es mereix. Per altra banda, tal vegada pequi d’optimisme, però realment crec que ja no es donarà aquesta corrupció estructural i sí que sempre hi haurà algúna fruita prodida dins sa canastra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *