La culpa és seva

«Quelcom haurà fet» quan una dona rep una pallissa de la seva parella; «què feia caminant tota sola en aquelles hores?» quan una dona és violada en tornar a ca seva; «ella flirtejava, és normal que ell s’hi llancés» quan una dona és assetjada sexualment en el seu lloc de feina; «li posava les banyes» quan un dona és assassinada per un marit «incapaç de suportar la gelosia». I així fins a l’infinit. La culpabilització de les víctimes no és res nou en aquest món, però no podem deixar d’escandalitzar-nos quan determinades persones, des de la tribuna d’un diari, intenten desviar l’atenció del vertader problema i focalitzen almenys part de la culpa en les dones.

El darrer ha estat Manuel Molares do Val, periodista que escrivia a diversos mitjans gallecs (que ja han cancel·lat aquesta col·laboració a causa del «desafortunat article») i que en la seva darrera columna assegurava que «mujeres así se convierten voluntariamente en esclavas sexuales de sus posibles asesinos. Los siguen suicidament por el placer físico que les proporcionan (…) porque esos hombres son buenos amantes que establecen una relación morbosa; por eso muchas reinciden buscando el éxtasis que demasiadas veces les trae la muerte. Al culpar sólo al asesino, el feminismo más activo facilita la continuidad de esa cadena mortal. Debería también advertir que la mujer tiene que ser autoresponsable evitando machos violentos».

Sobren més comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *