La decisió de Susana

Com tots vostès saben, ahir diumenge el PP de Balears va elegir a Biel Company com a nou president regional de la formació; ara xerrem d’assumptes vertaderament importants per a la nostra Comunitat: la carrera de les primàries al partit socialista.

Tot estava calculat, fins al més mínim detall, al pavelló d’IFEMA al cor de Madrid, amb un públic completament entregat, Susana Díaz va comparèixer flanquejada dels expresidents Felipe González y José Luis Rodríguez Zapatero. A la primera fila, davant l’escenari, l’acompanyaren altres dinosaures com a Alfredo Pérez Rubalcaba, Alfonso Guerra, José Bono, etc. En definitiva tot l’aparell socialista desplegat per una causa, estrènyer files entorn de la nova dama de ferro espanyola, amb la qual el PSOE vol reeditar antigues i velles gestes electorals.

Dintre d’aquesta cuidada escenografia va sorgir Susana amb un discurs que ens recordava els mítings de Felipe González y Alfonso Guerra, sens dubte un digne producte de l’escola sevillana socialista. Díaz amb les seves paraules apel·là a les emocions i els sentiments per sobre de la seva persona, els elogis al partit socialista varen ser una constant i de fet el seu lema “100% PSOE” ho diu tot. No obstant això, l’ombra de Pedro Sánchez hi era present, i l’aspirant a la secretaria general no va desaprofitar l’ocasió per disparar subtilment contra el que sens dubte serà el seu gran rival, frases com “jo pertanyo al PSOE, i mai el PSOE el pertanyerà”, o “no imitar el model d’altres partits” eren dards cap a l’ídol de la militància.

Tot plegat, personalment em va semblar massa artificial i preparat per un grup de dirigents socialistes que es resisteixen a canviar de model a l’hora de fer política, tots units, a pesar de les seves diferències, per intentar mantenir un sistema que comicis rere comicis demostra que està esgotat.

En aquest punt cal demanar-quina és la raó perquè un fenomen com a PODEMOS hagi sorgit amb la violència electoral que ho ha fet. No sembla que el PSOE hagi après, ho han reduït tot a un duel de persones i han oblidat per complet les idees i la forma de fer política. El numeret “Passionària” d’ahir de ben segur no serà suficient per a un partit, que no pot o no vol interpretar, el que vertaderament signifiquen les paraules “regeneració política”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *