La defensa com a espectacle

La família de la menor víctima d’una agressió a una escola de Son Roca ha decidit contractar els serveis del lletrat Marcos García Montes per acusar no se sap ben bé a qui de no se sap ben bé què.

S’ha parlat de la presència d’un suposat agressor de 15 anys, la qual cosa resulta poc creïble en un centre públic d’educació primària, perquè els alumnes sols poden repetir un curs al llarg de tota l’etapa, que normalment acaba en aquell que l’alumne compleix els 12 anys. És a dir, que fins i tot es pot acabar 6è amb amb 11. Després, passen a l’institut.

D’altra banda, García Montes, que manifesta que duu a terme aquest tipus de defenses de forma gratuïta –el que constituiria una donació subjecta a tributació- és un personatge peculiar i polèmic, amb un historial d’escàndols i que fou investigat el 2010 per un assumpte sobre blanqueig de capitals relacionat amb clans del narcotràfic, la qual cosa, al meu parer, contribueix poc a examinar tot aquest assumpte des de l’òptica de la serenor. De moment, s’han anunciat querelles (?) i que cap responsable dels fets no esperi sortir-ne indemne, però sense formular cap retret concret.

El cert és que convertir la defensa dels drets d’un menor en un espectacle públic no és, ni remotament, la manera més adequada de transmetre-li valors universals i necessaris com el de la justícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *