La despesa pública, qüestió d’estat

La reunió d’avui del Consejo de Política Fiscal y Financiera posarà a prova la voluntat negociadora de l’executiu de Rajoy i de l’oposició, especialment del PSOE com a partit de referència de l’esquerra parlamentària. La incertesa institucional del darrer any ha retardat la convocatòria de l’encontre, tot i les presses dels governs autonòmics, que s’han vist llastrats per la manca de dades de l’administració central a l’hora d’elaborar els seus pressuposts.

L’ordre del dia de la trobada d’avui fa especial esment a la fixació del límit de despesa que s’ha de repartir entre l’administració central i les autonòmiques com a passa prèvia a la confecció dels respectius comptes públics, als quals Europa haurà de donar el vist i plau definitiu. Si hem de fer cas als pronunciaments dels portaveus socialistes hi ha disposició a pactar amb el govern els números d’allò que podran gastar les diferents administracions durant l’any que ve, interès gens sorprenent si tenim en compte la dimensió del poder autonòmic que ostenta el PSOE mitjançant coalicions diverses. Per tal de no entorpir l’aprovació dels pressuposts de les autonomies, la qual cosa perjudicaria els seus interessos partidistes, el PSOE acordarà el sostre de despeses. Diferent serà, evidentment, l’escenari dels pressuposts de l’Estat, la responsabilitat dels quals és exclusivament del govern del PP. I aquí ja no hi ha col·laboració que valga.

Lluny de sectarismes, el president de Galícia, Núñez Feijoo, deia ahir al Cercle d’Economia de Catalunya que les autonomies són perifèriques a l’estat perquè presten els serveis més bàsics als ciutadans, raó abastament per esser considerades com a elements nuclears de l’Espanya de les autonomies. Si l’acord sobre la despesa de les administracions és factible, el discurs del mandatari gallec hauria de pesar força a la pròxima fita cabdal dels que es reuneixen avui, com serà la negociació del nou sistema de finançament autonòmic que haurà de determinar la viabilitat financera del propi estat de les autonomies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *