La fortuna dels mallorquins

Són les 7 del matí. T’aixeques del llit. Poses la ràdio abans de la dutxa. I comences a escoltar les notícies. Sonen les internacionals, després les nacionals i s’acaba amb les de caràcter local. Sempre he pensat que l’ordre s’hauria d’alterar. Primer el que tens a prop. I a continuació, aquests grans temes de llarga distància. Que t’afecten indirectament i sobre els quals tu no hi tens cap poder per interferir-hi. Uns minuts abans de les 8, escoltes a Matías Vallés. Un minut, el que dura. I apagues la ràdio.

Entre les notícies, sents el lament d’una política de la capital. Disgustada, ella, per les obscures intencions dels nous governants del PP Balear. Ella, com no, fent de garant i protectora de la gran i única Nació. I perquè s’amoïna per una simple província d’ultramar? – et demanes. Perquè aquest gran interès de sobte des de la vila de Madrid?

Escriure sobre la idiosincràsia mallorquina donaria per moltes pàgines. Per començar: idiosincràsia mallorquina o balear? Illenca, tal vegada? Mentre discutim sobre identitats i sentiments, debats que mai no acaben, però que sempre deim haver-hi trobat solució. Mallorquins, al cap i a la fi. Disculpin, mallorquins i mallorquines, al cap i a la fi.

El poble balear sempre ha estat molt aturat, solen dir. I jo afegeixo, aturat i conformista. Però de vegades, li pega una brusca estranya i surten 100.000 persones al carrer. Però seguim sent aturats. O tal vegada ja no ho som? M’havia proposat durant aquestes línies escriure sobre la preocupació sobtada de n’Espe sobre els afers de les Illes, però quan hi pens, això em fa reflexionar en el què som i com som. Sí, aquests ciutadans que peguen un crit al cel si el presentador del temps tapa a Balears, però que no protesten gens si qui tapa a les Balears són els Pressuposts Generals de l’Estat amb la seva inexistent assignació.

El nostre poble va ser Regne un dia. Nosaltres dictàvem la llei. Qui ens hagués dit que anys més tard, la Villa del Imperio seria la que ens governaria? Qui és regne i qui és vila actualment? Per pensar-hi, i molt. La preocupació d’Aguirre era si s’anaven a catalanitzar les Illes. Si per catalanitzar s’entén obtenir 4.200 milions d’euros del Govern Central, jo, que voleu que us digui, faig l’esforç i m’avenc a ser catalanitzat. Però permeteu-me dubtar si el que es proposava Aguirre era extreure aquest caràcter reivindicatiu i ferotge dels antics foners. Crec –i tal vegada m’equivoqui – que la seva intenció era una altra.

Demà, tornaran a ser les 7 del matí. Us aixecareu, fareu rutina i escoltareu de nou, com, no sé si Aguirre o Inda, Pedro J. o companyia de la Gran Capital diuen preocupar-se per tots vosaltres. Què sou d’afortunats de comptar amb aquesta gent al vostre costat. La sort de tenir una magnífica capital on el sol no se pon (de la contaminació que hi ha) i que es preocupa una vegada a l’any per aquelles colònies –ups!, províncies- d’ultramar. Repeteixo: que en sou, d’afortunats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *