La fossa de Porreres

Des del 2 de novembre s’està treballant en la recuperació dels cossos enterrats, o millor dit mal enterrats, a la fossa de Porreres. En aquell lloc assassinaren n’Aurora Picornell Femenias, na Catalina Flaquer, i les seves dues filles,Antònia Pascual i Maria Pascual, juntament amb  na Belarmina González la nit del 5 de gener de 1937. Hi hagué altres assassinats, però les cinc dones són un exemple de la brutalitat dels feixistes que les tragueren de la presó de Can Sales amb una ordre de llibertat, segons descriu i documenta en David Ginard Féron en el seu recent llibre publicat a Edicions Documenta amb les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró.

S’ha obert la fossa i l’equip de la Societat de Ciències Aranzadi que dirigeix el prestigiós antropòleg i professor en medicina legal i forense Francisco Etxeberria,  hi està treballant de valent, ajudat per un bon grapat de voluntaris. Hem de donar l’enhorabona al Parlament de les Illes Balears que aprovà la llei de fosses per unanimitat, i també al Govern i la Conselleria de Transparència Cultura i Esports que ho han fet possible. Hem de reconèixer la tasca de l’Associació Memòria de Mallorca que de manera incansable ha treballat conjuntament amb els familiars de les víctimes.

Aquests dies és notícia als mitjans de comunicació locals i estatals. Hem vist reportatges a cadenes de televisió públiques i privades. Hi ha nombrosos comentaristes que han publicat articles d’opinió.

No esmentaré aquells articles que han mostrat una mentalitat dretana, conservadora. N’hi ha hagut sobretot als diaris de per aquí. Sempre fent una referència al fet que són demòcrates com a introducció, després han carregat contra l’equip del Dr Etxeberria i sobretot contra el Govern. L’argument de re-obrir velles ferides, quan no s’han tancat per la qual cosa no es poden re-obrir, o algun altre encara pitjor dient que els ossos trobats són una excusa per treure l’espanta-ocells de Franco, són una mostra clara del franquisme sociològic, de la mentalitat no-demòcrata de les persones de dretes que no saben acceptar la democràcia.

Per altra banda l’equip investigador ha manifestat la seva sorpresa davant el suport institucional rebut. Sorpresa perquè a altres llocs s’han trobat amb actituds d’hostilitat. Els seus treballs són un fet històric a la nostra illa. La primera fossa oberta fou la de Maria de la Salut. Ara Porreres. S’anuncien altres com la de Calvià. El mapa de fosses elaborat per l’Associació parla de fins a 47 arreu de Mallorca.

És un fet històric perquè es fa justícia, reparació i memòria. Les famílies dels vençuts han hagut d’esperar 80 anys, quan les dels vencedors reberen homenatges i reconeixement durant els llargs i obscurs quaranta anys següents al final de la guerra.

S’ha començat una feina molt important a Porreres, serà llarga. Les persones que sí som demòcrates  sabem que s’ha torbat molt però a la fi ha arribat el reconeixement i la justícia per tantes i tantes famílies que patiren tan injustament el silenci del vençuts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *