La gran estafa

Impartir docència a l’alumnat del darrer curs d’un grau universitari ha esdevingut –almenys així ho viu un servidor– desagradable. El causant dels inconvenients no és l’alumnat. Són les circumstàncies, les maleïdes circumstàncies que l’experiència i les dades ens recorden dia sí i dia també. Sabem, els professors, que la majoria dels nostres alumnes estan abocats a l’atur. Coneixem, els professors, la trajectòria de molts estudiants de les darreres promocions. I som sabedors que són pocs, molts pocs, els qui han trobat una feina per a la qual els vàrem preparar. Alguns dels antics estudiants (els seus pares s’han hagut d’escurar les butxaques) ara cursen un màster. Uns altres, els més agosarats, han decidit emigrar; fan “mobilitat exterior”, com diria una inefable ministra. N’hi ha que han trobat una feina, mal pagada, i només durant els mesos d’estiu. En conec dos, d’aquests: ambdós varen haver de fer servir els seus estudis de grau per aconseguir treball, un de dependent en una botiga de souvenirs i l’altre de recepcionista a una clínica veterinària. Els qui més cobren són mileuristes; el que fa poc era una desgràcia avui és un privilegi.

És poc engrescador impartir docència a l’alumnat del darrer curs. Molts professors som ja incapaços de transmetre entusiasme. Tenim la sensació de ser còmplices d’una gran estafa a la nostra joventut. Els férem creure que l’esforç tenia premi i han comprovat que la promesa era falsa.

Els professors, a més del que veiem cada dia, tenim accés a les dades. A unes dades cruels, de cada dia més cruels. A finals del 2011 a Espanya hi havia gairebé un milió de joves d’entre 15 i 24 anys que estaven desocupats (ara ja deuen ser més). Això representa una taxa superior al 42%, el doble de la de desocupació de la població total. Més del doble de la mitjana de desocupació jove dels països de l’OCDE.

Les estadístiques mostren, això sí, que ’atur afecta més els qui tenen un nivell de formació més baix. Entre els qui no han aconseguit l’educació secundària s’enfila fins al 52% mentre que entre els qui tenen educació superior “només” arriba al 34,3%. Quan mostro aquestes dades als meus alumnes del darrer curs de grau em mirem amb cara d’escepticisme i em diuen que em posi el “només” per capell. Les dades de la crueltat els fereixen. A ells, els alumnes. Però també a nosaltres els professors. I és que els números ens recorden que, d’una forma o d’altra, som còmplices d’una gran estafa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *