La guerra de les hamaques

Quan alguns ens quedem sense saliva exigint una reducció substancial del nombre d’hamaques a les platges d’Eivissa, no ho fem perquè tinguem res en contra de què la gent pugui estirar-se a una a la platja si vol, ni perquè tinguem cap odi especial al col·lectiu dels hamaqueros. Ho fem perquè considerem que les platges, més enllà dels serveis que es puguin oferir o del negoci que alguns vulguin fer, són espais públics del que tots hem de poder gaudir sense necessitat d’haver de pagar per a reservar plaça.

Massa sovint, amb l’excusa dels serveis als turistes o per culpa de negocis que creuen que aquella part de la platja forma part del seu local, aquest gaudiment no esta garantit. Només fa falta veure les fotos de les platges als diaris o escoltar les milers d’anècdotes sobre situacions en què treballadors de negocis privats t’obliguen a moure’t d’un espai públic, sovint amb la falsa justificació de què aquella zona és propietat del local més proper.

Davant d’això no demanem massa. Primer de tot, exigim que es compleixi la normativa. Revolucionari, eh? De poc serviria tenir una normativa més exigent si no hi ha mitjans per fer-la complir. També reclamem una reducció substancial del nombre d’elements concedits a les nostres platges, perquè considerem que la quantitat que hi ha impossibilita complir que un 50% de la platja quedi lliure d’elements. Després demanem tractar de forma diferenciada la gran diversitat de platges de la nostra illa. No té sentit tractar petites cales perdudes pel nostre litoral igual que grans platges urbanes com Platja d’en Bossa. Hi haurà platges que per les seves característiques convindrà que no tinguin cap element concedit i quedin lliures de negocis privats.

Aquestes reclamacions tan light han rebut una resposta força histèrica per part dels empresaris de l’illa. Destrucció de llocs de feina i treure serveis als pobres turistes és el que diuen que volem fer. Qualsevol diria que els turistes no vénen a veure les nostres platges, sinó a estirar-se a les seves hamaques. O que no és el model emprat a moltes bandes, inclosa Menorca, que no és precisament cap república castrochavista. Potser és que a altres indrets han entès que no és qüestió d’omplir les platges de negocis per oferir serveis als turistes, sinó que la mateixa absència de concessions a una platja pot ser el seu millor reclam turístic. Aquest any anem a Fitur a fer publicitat d’alguna platja sense fums, potser l’any que ve informarem sobre les nostres platges sense hamaques.

I tranquils si algú l’únic que vol és anar a platges a estirar-se a hamaques tindrà moltes hamaques a moltes platges de l’illa. I si no trobés cap lliure, tranquils, ningú s’ha mort per estirar-se a la sorra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *