La incògnita electoral

Amb la dissolució de les corts del passat dia 2 de maig,  la democràcia espanyola entra en un terreny desconegut. Els partits polítics  i els electors entren en un viatge electoral sense precedents, un viatge que genera molts dubtes i incerteses, un viatge que acabarà el proper 26 de juny i que serà determinat per saber si el procés de canvi continua o es queda en un simple anhel de gran part de la ciutadania. Davant d’aquesta nova situació, els partits polítics, al marge d’enquestes, anàlisis, estratègies, debats, negociacions, pactes i un seguit molt gran d’etcèteres, s’enfronten a la gran incògnita o a la pregunta sense resposta:

Com reaccionarà l’electorat davant la repetició dels comicis electorals?

Per entendre millor aquesta “incògnita”, és molt recomanable revisar Teoria econòmica de la democràcia d’Anthony Downs i els estudis William H. Riker i Peter Ordeshook sobre el comportament electoral dels ciutadans. Els estudis d’aquests i d’altres autors conformen el que es coneix com la teoria de l’Elecció Racional, la qual utilitza criteris econòmics per explicar diferents fenòmens polítics, una teoria que es caracteritza per estudiar el comportament racional de l’humà a l’hora de prendre decisions. Anthony Downs, Riker i Ordeshook,  a través de la identificació i l’estudi de les preferències individuals i els comportaments col·lectius, aconsegueixen formular diverses teories sobre  el comportament electoral dels ciutadans. Entre aquests estudis, trobem el model que explica perquè els ciutadans decideixen participar o abstenir-se en un procés electoral. En aquest model els autors plantegen la formula  P.B+D>C, la qual ens ofereix una explicació racional per entendre la participació electoral de forma individual. 

P.B+D>C no és una fórmula matemàtica exacta i per entendre-la es fa necessari explicar les diferents lletres que la conformen. 

P és la probabilitat que el vot de l’individu afecti realment al resultats. 

B és el benefici personal que obté l’individu si guanya el seu partit/candidat. 

és la gratificació personal o social que obté l’individu pel fet d’anar a votar. També es coneix com el grau de civisme democràtic. Hi ha diferents formes de gratificació: l’obligació d’anar a votar, lleialtat al sistema polític, lleialtat a un bàndol, agrupació o partit… 

C és el temps dedicat, l’esforç, la despesa econòmica… que implica anar a votar el dia de les eleccions. També es coneix com el factor econòmic.

En aquest model els autors donen per fet que en la majoria d’eleccions, el valor de P i B és pràcticament “0” ja que amb el gran nombre de votants que hi sol haver en unes eleccions, és molt difícil que el ciutadà sigui realment conscient del pes del seu vot i del benefici que li suposarà si guanya un partit o un altre abans d’anar a votar, deixant a D com l’element clau que motiva a la gent a l’hora d’anar a les urnes. En definitiva, per a que una persona vagi a votar es fa necessari que la gratificació social/personal (D) tingui un pes més gran que C (la despesa econòmica, l’esforç…). Així, sí P.B+D>C, l’individu anirà a votar; però si P.B+D<C, l’individu optarà per l’abstenció.

Tenint en compte aquesta informació, sembla que en les noves eleccions serà molt difícil determinar l’impacte real que suposarà la repetició electoral sobre la gratificació social i personal (D) i sobre els costos (C) que generen el fet de participar. Si donam per fet que la repetició electoral genera un impacte negatiu sobre la gratificació social i personal (D), ja que molts d’electors han manifestat la seva decepció amb el fracàs del procés de negociació, i  que el fet de votar per segona vegada en menys de sis mesos pot suposar un sobreesforç psicològic, el qual pot provocar un augment dels costos (C) de la participació, sembla encertat pensar que en el proper 26J viurem un augment de l’abstenció. Si agafem aquesta premissa com a certa, sorgeixen un seguit de preguntes que alimenten encara més la incògnita electoral: 

La sobresaturació d’informació política que han patit els ciutadans en els darrers mesos, provocarà un augment de l’abstenció? 

Quin partit o partits seran els damnificats per l’augment de l’abstenció? 

Si en els comicis electorals del pròxim 26J l’abstenció augmenta de forma desmesurada, els resultats seran democràticament legítims, tot i ser-ho legalment?

Davant d’aquesta incògnita electoral i tenint en compte que el sistema polític espanyol evoluciona a marxes forçades, en aquestes eleccions generals fer una crida a la participació esdevé un deure per aquelles persones que ens considerem demòcrates, perquè sense aquesta participació el procés de Canvi que començà el passat 20D es pot quedar en un no res.

2 comentaris a “La incògnita electoral

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *