La jornada escolar

Rellegir el que vaig escriure temps enrere, sobretot en els casos en els quals em vaig atrevir a fer alguna previsió de futur, em sol proporcionar dues menes de sentiments. Hi ha ocasions en què la relectura actua d’invitació a la prudència (“per què no deixes d’escriure, beneitot” em diu la veu de la meva, no sé si consciència o inconsciència). Fins i tot hi ha vegades que he arribat a l’empegueïment (“quina vergonya! Com vaig ser capaç d’escriure això?”, em dic en aquests casos) Però també he de confessar que en altres ocasions em satisfà el que vaig escriure (“Ja ho deia jo; ha succeït el que pensava que passaria…” ) Sí, hi ha vegades que l’encert.

Fa tres anys vaig escriure un comentari sobre la jornada escolar concentrada als matins. Deia aleshores que, segons el meu parer (i el meu criteri no es fonamenta en dèries sinó en anàlisis de la literatura existent sobre el tema) aquest tipus d’horari escolar no presenta cap tipus d’avantatge per a l’educació dels infants i, a més, és una font important de desigualtat educativa. També feia la previsió que aquesta opció, aleshores ja majoritària en els centres públics de Balears, duia camí d’imposar-se per tot arreu. Per tot arreu del sistema públic, vull dir; la privada i la concertada saben que mantenir la jornada separada els proporciona un valor afegit de primer ordre.

Idò bé, la setmana passada El País (24 d’abril) informava que a Espanya, entre el 2009 i el 2013, els col•legis públics d’infantil i primària que tenen jornada continuada han passat del 46 al 62%. L’escola pública esdevé majoritàriament intensiva. Els impediments que les autoritats d’algunes Comunitats posaven al canvi de model d’horari ara, amb la crisi econòmica, s’han transformat en facilitats. Les causes semblen evidents: amb aquests tipus de jornada, les autoritats, es treuen de damunt els menjadors escolars i, també, un possible conflicte amb el professorat. El conegut sistema de matar el ca per acabar amb les puces.

Deia que l’horari escolar intensiu constitueix una font generadora de més desigualtat educativa. Hi ha un discurs que afirma que acabar prest l’escola proporciona més marge per a la interacció familiar; per a la realització d’activitats extraescolars enriquidores; temps perquè els pares puguin realitzar amb els seus fills activitats d’aprenentatge… Però sabem que aquest discurs només és aplicable a determinats sectors de la població. El infants de classes menys afavorides –la majoria, vaja– surten de l’escola i se’n van, directament, davant una pantalla. Sovint la de la televisió. És a dir: per una determinada classe social la televisió es transforma en l’escola dels capvespres. ¿Entenen vostès per què podem afirmar que els resultats escolars (tant els aprenentatges cognitius com els de valors) són resultats socials? ¿Entenen millor com hi ha mesures de política escolar suposadament progressistes que serveixen per enfonsar l’escola pública?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *