La llibertat de vot com a excepció

El traumàtic procés que viu el primer partit de l’esquerra, el PSOE, hauria de servir per esperonar el debat sobre el funcionament intern dels partits i la relació de les organitzacions amb la societat a la qual han de servir.

Els dissidents de la resolució del Comitè Federal socialista que aprovà l’abstenció del seu grup parlamentari a la votació d’investidura de Mariano Rajoy com a president del govern reclamen la llibertat de vot del diputats atesa l’excepcionalitat de la conjuntura. Tant s’ha degradat el sistema que el vot en consciència dels diputats es demanda com a excepció quan la Constitució proscriu expressament el vot imperatiu, es a dir, allò que els partits polítics practiquen com a norma en els seus comportaments parlamentaris. El designi dels respectius cap de files és allò que es vota, maldament, pel que fa als diputats illencs de PP i PSOE, els acords puguin ser perjudicials pels interessos de les Balears. Ha succeït i res no fa pensar que pugui tornar ocórrer.

En el cas de l’anunci de la ruptura de la disciplina de vot dels dos diputats socialistes, diuen que es mantindran en el no a Rajoy a pesar de la decisió del màxim òrgan de direcció del PSOE, és lícit pensar que hi ha un punt d’oportunisme directament relacionat amb la necessitat dels socialistes illencs, sempre tan obedients amb les directrius nacionals del seu partit, de conservar la presidència del Govern, especialment després de l’amenaça de Podemos – tot i que les maniobres d’intimidació dels morats cada vegada són menys creïbles – de declarar “tocat de mort” el pacte d’esquerres si els diputats del PSIB s’abstenen en la segona votació d’investidura.

Al marge de com resulti finalment el posicionament del grup parlamentari socialista, el debat hauria de posar el focus sobre la necessitat de transformar profundament els sistemes de funcionament dels partits, per tal d’arrabassar a les oligarquies dirigents el ferri control que exerceixen sobre les respectives organitzacions, no sempre amb els interessos generals com a prioritat. Els mecanismes hi son: llistes obertes, districtes electorals que permetin la proximitat i la vinculació directa dels candidats als electors, participació dels ciutadans a l’elaboració de les llistes… falta la voluntat política per tal que la llibertat de vot dels diputats sigui la norma i no la graciosa concessió dels Rajoy, Iglesias o Francina de torn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *