La lluita no acaba aquí

He esperat fins a finals de mes per a escriure el meu article mensual amb el motiu de fer una anàlisi a aquest novembre que, per si qualcú no ho sap, ha estat el mes de la lluita contra la violència de gènere, amb el punt culminant del passat divendres 25. Al llarg del mes s’han fet nombroses activitats, i malgrat un servidor no ha pogut anar-hi a totes, si que he assistit a un grapat d’elles que han bastat per fer obrir els ulls sobre aspectes que normalment passam per alt, sobretot els homes.

I es que potser sí que sabem, més o manco, que és el patriarcat, el feminisme i la violència de gènere, però altres termes, com micromasclisme o hipersexualització, per exemple, o ser conscients del problema de la tracta de dones i infants, escapen al gran públic. És per això que tot això no acaba amb el fi de novembre. No, la lluita no acaba aquí.

I no acaba aquí perquè queda molt a fer. Les institucions donaren la primera passa fa pocs anys, comprometent-se amb la lluita (el 016, els dols oficials per les víctimes, els departaments sobre Igualtat i Gènere,…), i la segona passa és la de conscienciar, el que suposa una batalla difícil que cal fer casa a casa, atacant aquestes accions masclistes inconscients del dia a dia.

I és que a Balears, la lluita feminista ha de ser especialment acarnissada. De les 45 víctimes a nivell espanyol, 6 foren mortes aquí. Això és el 13% del total, però és que resulta que, a nivell demogràfic, les Balears no són un 13% de la població d’Espanya. Per nombre de víctimes, entraríem en un deshonorable pòdium, darrera d’Andalusia i Castella Lleó, però si aplicam correcció per demografia, aconseguim un  vergonyós or, tacat de sang.

Potser podríem aprendre els mètodes del nord-est: entre Euskadi, Navarra i La Rioja només se registra una víctima per violència masclista. Però no ens enganyem, la clau està en l’autoreflexió i en fer veure als teus cercles que la desigualtat cap a la dona és un greu problema que hauria de ser impropi d’aquest segle XXI.

Per cert, qui vulgui saber què és micromasclisme, hipersexualització i moltes altres realitats invisibles, que no pensi que ha perdut la seva oportunitat. IB3 Ràdio ha estrenat aquest mes el programa Dones, i la Lliga Feminista de la UIB (sobre la qual vaig escriure en el darrer article), segueixen amb la tasca de conscienciació i informació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *