La lluna, el dit i la renda d’en Bauzá

Hi ha un refrany xinès ben conegut que diu que quan el savi assenyala la lluna, els necis es miren el dit, i em sembla que això és el que estam fent amb aquest assumpte, ens miram el dit.

Fa uns dies el President Bauzà ha publicat la seva declaració de renda per intentar demostrar que està complint la legalitat pel que fa a la compatibilitat del seu càrrec de President amb els seus negocis particulars.

Creieu-me si dic que m’importa ben poc el que guanya el sr. Bauzà, ni quins bens té, de fet, no tenc interès en veure la seva renda. Ara bé, vull estar segur que tot el que cobra està bé i que es compleix la legalitat pel que fa a la seva compatibilitat entre el càrrec públic i els negocis privats i d’això en tenim serioses dubtes.

El sr. Bauzà realitza tota una sèrie d’activitats privades al marge de la política, però en centraré en la de farmacèutic, en la seva condició de titular d’un despatx de farmàcia al Pont d’Inca, i que segons resa la taula de l’Impost d’Activitats Econòmiques es defineix com Activitat Empresarial de Comerç de Medicaments, Productes Farmacèutics i Herbolari. Queda clar, doncs, que és una activitat empresarial segons ho qualifica l’Agència Tributària, Hisenda; des del punt de vista de la teoria econòmica tampoc hi ha dubte, el senyor Bauzà organitza recursos financers, materials i humans per tal d’aconseguir un benefici, una empresa, perquè tothom ho entengui.

Ell sr. Bauzà ha defensat des de l’endemà de ser al Consolat de Mar que l’activitat era patrimonial, cosa que ja heu vist que no és ver, i això comporta com a conseqüència la falsedat en la seva declaració d’activitats.

Ara es defensa atacant, i demana a tothom que estigui en política que ens ensenyi la seva declaració i alguns, en comptes de qüestionar els mals fets del President, corren a ensenyar la seva renda, com si fos prova irrefutable de l’honorabilitat i l’honradesa, com si a la renda s’hi posassin les activitats no declarades…

Els ciutadans necessitam estar segur que els nostres governants compleixen les lleis, que es guanyen el sou honorablement, que el patrimoni que tenen ve d’activitats lícites, que no s’ha guanyat valent-se del seu càrrec ni gràcies a cap acció il•legal, i això es pot estendre a molts altres servidors públics, registradors, policies, membres de la judicatura, inspectors d’Hisenda, i tant altres gremis que són susceptibles de corromper-se.

El que cal és que el funcionariat sigui independent del poder, que hi hagi controls interns i externs per impedir que es facin malifetes, que la transparència en la gestió dels diners, dels contractes públics, de les relacions amb ciutadans i empreses que els hi pot fer guanyar diners sigui transparent , que la corrupció sigui l’excepció i no la regla com ara sembla que ho és.

D’altra manera, ens ensenyaran la roba de baix blanca i sense estrenar, i guardaran tota la brutor amagada, fent que el desencant i la decepció dels ciutadans creixi fin un punt que resulti insuportable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *