La llunyana corresponsabilitat

És innegable que en les darreres dècades, amb la massiva incorporació de la dona al mercat laboral, s’ha incrementat de manera molt rellevant el nombre de parelles amb dos ingressos i, paral·lelament, la participació dels homes en les responsabilitats de la llar ha augmentat. No obstant, el repartiment de les tasques continua sent molt desigual.

La realitat, tot i les millores, es resisteix a canviar, i elles, les dones, segueixen sent les principals responsables del treball domèstic i de cura dels fills. Les noves generacions de pares estan més implicades que els seus progenitors, però el repartiment és enfora de ser equitatiu, malgrat els dos membres de la parella treballin amb jornades similars.

De fet, tant les enquestes a nivell nacional com les publicades per la Fundació Gadeso referides a les Illes Balears (la darrera es pot consultar en el número xx de Quaderns Gadeso) palesen que les dones dediquen diàriament molt més temps que els homes a tasques domèstiques i de cura de familiars, el que lògicament va en detriment de la seva professió, el seu lleure i el seu descans. Els mateixos informes corroboren que amb l’arribada de la descendència, aquest repartiment desigual de tasques es fa encara més evident. Sense negar una major participació dels homes en la cura dels fills, no existeix una igualtat perquè no s’assumeix la responsabilitat en la gestió diària, des de l’alimentació fins la roba.

Cal tenir en compte que el que passa a les llars condiciona les desigualtats de gènere existents en el mercat laboral. Segons l’informe Spanish Gender Gap de Fedea (aquí, un resum executiu) “com més desigual és la distribució de tasques domèstiques dins de la llar, major és la bretxa de gènere en la participació laboral”. Això significa més taxa d’atur, més temporalitat o més contractació a temps parcial no desitjat entre el col·lectiu femení, i, per descomptat, la mai no resolta bretxa salarial i les barreres que elles es troben alhora d’aconseguir un lloc de feina o de promocionar professionalment.

En definitiva, es tracta de respondre a la pregunta que llançava no fa gaire Laura Baena, fundadora del club de malas madres: “La dona ha entrat en el mercat laboral. Quan entrarà l’home a la llar?” I aquí les administracions hi tenen molt a fer. Per la seva importància, i sense menys tenir altres mesures com la universalització de l’educació 0-3 o l’impuls a una efectiva conciliació, cal destacar la necessària equiparació dels permisos de maternitat i paternitat, el que serviria per trencar aquest desequilibri, modificar l’actual percepció social, evitar la discriminació laboral per maternitat i assolir la imprescindible i malauradament llunyana corresponsabilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *