La medalla de Franco

L’any 1955, la Diputación Provincial de Baleares atorgava a Francisco Franco, gloria in excelsis al dictador!, el seu màxim guardó: la medalla d’or i diamants. Ara, els quatre Consells Insulars, “hereus” d’aquella ja desapareguda institució, s’hauran de posar d’acord per revocar la distinció. Al menys aquesta és una de les possibilitats que jurídicament s’estan plantejant, doncs no està gens clar qui té la potestat per decidir sobre els actes d’una entitat que fa quasi 40 anys que no existeix.

Lluís Apesteguia, portaveu de Més al Consell de Mallorca (formació que ha assumit la iniciativa), assegura que “ si es considera que els consells són els hereus hauríem retirar la distinció a Franco i als governadors civils. Parlaríem amb la resta de consells per presentar un acord de ple i no creiem que políticament fos difícil la revocació”.

A partir d’aquí, se’m plantegen dues qüestions. La primera, què farà el PP si finalment es produeix la votació? Es posicionarà a favor de retirar tots els honors rebuts pel dictador o, com és habitual en el Congrés dels Diputats, activarà el seu protocol d’excuses: “no hem de remenar el passat”, “no és una preocupació dels ciutadans”, “no podem perdre el temps amb temes accessoris”, etcètera.

La segona, per què hem hagut d’esperar 40 anys per fer allò que la democràcia exigia i exigeix? Com pot ser que després de quatre dècades Franco i la seva guarda encara tenguin carrers dedicats, siguin fill il·lustre d’alguns ajuntaments, posin noms a col·legis públics o, com en el cas que ens ocupa, tengui atorgades distincions en forma de medalla d’or i diamants?

Benvinguda sigui qualsevol iniciativa per acabar amb aquesta injustícia (i paradoxa) democràtica, però no puc evitar pensar que, com sempre, fem molt tard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *