La mobilitat del futur

El passat dia 24 de març es van complir deu anys des de la implantació del servei de bici urbana de la ciutat de Barcelona. A Palma, la seva introducció es va retardar fins l’any 2011, un 28 de març. Les comparacions entre ambdós sistemes i ambdues ciutats són odioses, però també innecessàries. No obstant això, no hem de perdre de vista la necessitat d’emmirallar-nos i tenir l’ambiciós objectiu d’arribar a les taxes d’ús tan exitoses del bicing –tal com és conegut a la ciutat comtal-.

Crec que és quelcom innecessari defensar de nou la bicicleta i l’ús d’un transport urbà ecofriendly. Tots coneixeu ja els seus avantatges i el potencial creixement que poden i han de tenir en un futur pròxim. L’objectiu de Ciutat ha ser apropar l’Eixample amb el casc antic, on l’ús residencial està sota mínims, fet que contrasta amb els usos professionals i laborals que van en augment.
I no tan sols a Palma, sinó també a Mallorca, illa formada per un territori limitat. L’ús del cotxe s’ha de reduir i les Administracions Públiques han de contribuir a fer-ho. Posant traves i, dificultant-ne el seu ús. Fent que anar en cotxe sigui molt més ineficient que fer-ho en transport públic. Però, abans de prendre mesures certament radicals s’ha d’aplicar una política prèvia: la potencialització de la xarxa de transport públic basada en tres eixos: un transport urbà al centre de Palma en bicicleta. En segon lloc, la creació d’una Àrea Metropolitana entre els quatre municipis: Calvià, Palma, Marratxí i Llucmajor (podeu llegir l’article aquí). I finalment, la introducció d’una xarxa de tramvia que connectaria àrees especialment transitades: l’aeroport amb el centre de Ciutat, l’Hospital de Son Espases amb el metro, el polígon de Son Castelló amb un gran parking situat als afores de Marratxí,…

Aquestes tres línies d’actuació permetrien a Mallorca, acabar d’una vegada per totes amb l’alta contaminació que es concentra a l’Eixample (entre plaça Espanya i Son Bonet i al voltant dels Polígons de Son Castelló i Ca’n Valero). I que ens està duent a parèixer-nos cada cop més a Madrid on l’aire que respiren i que començam a respirar aquí és tan i tan perjudicial.

Atureu-vos un moment a pensar la idoneïtat de fer-ho. Atureu-vos a pensar si els governants van per aquest camí. O en sentit oposat. Em venen al cap les reduccions de freqüències ferroviàries, la paralització del bicipalma i el deficitari metro que tenim.

Per tant, per afavorir el medi ambient, garantir una mobilitat més eficient i per garantir una salut bàsica pel futur, cal que els poders públics deixin d’oposar-se al transport públic. Just al contrari del que han estat fent aquests darrers 30 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *