La reforma de l’Administració Pública (i IV)

Una Administració Pública eficaç, eficient i transparent romandria manca sense l’existència d’un Control efectiu per part d’uns òrgans independents.

Ara mateix, existeixen, fonamentalment dues figures la funció de les quals es la fiscalització i control de les administracions públiques:

– L’Intervenció, que actua des de dins dels organismes públics com un control “ex-ante”

– La Sindicatura de Comptes, que ho fa des de fora com una Auditoria Externa o control “ex-post”.

La primera es mes efectiva quan menor es el grau de gestió “empresarial” que du a terme l’organisme públic.

En efecte, controlar que les despeses que es volen fer corresponen a partides pressupostades i que, a més, existeix suficient crèdit per a afrontar-les, es mes senzill si parlem d’una determinada expropiació de sol a un Ajuntament que si ho fem de comprar (o reposar) agulles i/o xeringues per a un Hospital Públic.

Gestionar significa prendre decisions i tots sabem que a un centre sanitari no es poden deixar de comprar les xeringues necessàries per als malalts encara que la partida pressupostaria s’hagi esgotat……ergo, la negativa a autoritzar aquesta despesa, com a control “ex-ante”, pot esdevenir un dels causants principals del caos funcional d’un organisme públic quan aquest requereix una gestió “empresarial” àgil i eficaç ( i fixin-se que no dic “privada”!!).

Dins d’una gestió “empresarial” (proveïment de bens o serveis públics o privats) el que s’ha de valorar es la consecució dels objectius que s’han marcat (eficàcia) al menor cost possible (eficiència).

Si estem d’acord amb l’afirmació anterior, haurem de convenir que els Gestors Públics han de procurar la màxima eficàcia amb el màxim de eficiència possible i, a mes, ser responsables de la gestió realitzada. No vull dir que s’han de “sentir” responsables per el que han dut a terme si no que ha de ser possible compensar-los per les bones gestions realitzades i exigir-les responsabilitats per les dolentes, de forma anàloga a com es fa en el mon de l’Empresa Privada ( i ací si que dic “Privada”). Per a poder exercir aquesta “rendició de comptes” fan falta dues coses:

– Un grau de Transparència dels resultats i de les formes en que s’ha gestionat, en un temps curt, tal que faci possible la presa de decisions sobre aquesta gestió

– Un òrgan “Independent” que valori la gestió realitzada i emeti un informe al respecte, qual son les Sindicatures de Comptes.

Lo primer serà un conseqüència de l’agilitat dels sistemes administratius tal i com varem exposar a un article anterior. Lo segon serà la conseqüència de que es donin dos factors determinants:

– Independència de les Sindicatures de Comptes respecte dels Polítics que estan exercint el Poder, la qual cosa no es senzilla ni fàcil, emperò, que si pot ser millorada considerablement respecte de la situació actual, mitjançant l’elecció directe dels seus membres, l’accés via concurs de mèrits, o be a traves d’un sistema mixt a debatre.

– Participació activa i, jo diria, quasi majoritari, de companyies privades d’auditoria externa que facin el gruix de la feina d’anàlisi de la gestió realitzada, deixant per els Sindics la tasca de jutjar el grau de eficàcia i eficiència atansades al temps que exigir les corresponents responsabilitats.

Dins d’aquest breu compendi general de pensaments “generalistes” per a reformar l’Administració, ens resta parlar de com dur-ho a terme. Vat ací un seguit de idees per a la seva realització:

1. Definir l’Objectiu desitjat, es a dir: Quina Administració Pública volem i com la volem ??. Aixó comporta un clam potent i rotund de la ciutadania i de la societat civil cap en els Politics, Organitzacions Sindicals i Patronals per que s’arribi a un consens que traspassi els períodes electorals, de forma que no sigui com l’Educació en la que, cada quatre anys, capgira el rumb amb les conseqüències per tots conegudes.

2. Analitzar la Situació actual, es a dir: Que hem de reformar ??. Això significa fer un Anàlisi seriós e “independent” de com estem i de quins son els principals obstacles per aconseguir els objectius que ens hem marcat.

3. Establir un Pla per a passar de la situació actual al Objectiu desitjat, es a dir: Com ho farem ??. Ací s’han de considerar les mesures i els “tempos” mes adients per a fer-ho possible.

La gran majoria de reformes que es fan o que es volen fer no fracassen per que no s’hagin establert uns Objectius desitjables i necessaris, ni tampoc per que no s’hagi analitzat la situació actual de la que partim; la clau per obtenir l’èxit radica en la “gestió del canvi”, aixó es, en la forma i en el temps indicats per a dur-ho a terme.

Hem de pensar que la tasca no es fàcil ni agraïda, que no podem plantejar als col·lectius implicats sacrificis que generin una tensió, tan forta, que faci impossible atansar cada pas. Hem de anar com diem “amb seny de bestia vella” i no tenir excessiva pressa (electoral) per a “inaugurar” fites, si mes no, hem de pensar que ho fem per les generacions posteriors i que estem parlant de canvis estructurals que, si be, no son molt costosos en doblers, si que ho son a l’hora de canviar la tendència de costums, fortament, arrelades.

En qualsevol cas, quan abans ho decidíem, abans començarem a modificar un dels lastres mes importants de l’actual sistema econòmic i social d’aquest país per a devenir una economia mes competitiva que pugui fer front millor als cicles de crisis que haurem d’afrontar en el futur. Serà possible fer-ho?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *