La reforma de l’Administració Pública (II)

Si tractem d’analitzar els Procediments i Sistemes d’Actuació de l’Administració Pública haurem de començar per acceptar la consideració de que estem davant d’un Proveïdor de uns Bens i Serveis “públics” que, juntament, amb els Bens i Serveis privats que subministren les Empreses, conformen el marc de l’Oferta socio econòmica d’un País.

En una Economia de Mercat, el preu determina la relació entre l’oferta i la demanda dels bens i serveis, aixó es, el grau de preferència que manifesten les persones per el consum d’un determinat be o servei enfront d’un altre. Una gran part dels bens i serveis públics com ara les carreteres, els aeroports, la seguretat, l’ensenyament i la sanitat públiques no estan sotmesos, directament, al pagament d’un preu d’acord a la seva oferta i demanda si no que es paguen a traves dels imposts que recapten les Hisendes locals, autonòmiques i/o estatals.

L’anterior comporta una notable complexitat a l’hora d’assignar els recursos de l’Administració a la producció dels diferents bens i serveis que subministra ja que els Poders Públics no es poden guiar per uns preus que marquen i/o identifiquen les preferències i/o necessitats dels ciutadans.

Aquesta absència d’informació hauria de forçar a l’Administració a cercar i a mostrar uns indicadors substitutius que vinguessin a quantificar (en doblers) la satisfacció que obtenen els ciutadans per cadascun del bens i serveis púbics que s’ofereixen al tems que a servir per triar entre diferents opcions d’una inversió o entre diferents inversions.

Val a dir que existeixen diverses tècniques i mètodes desenvolupats dins de la disciplina de Avaluació i Gestió de Projectes que permeten determinar aquests “Indicadors de Satisfacció Social” i que, de fet, s’empren habitualment als països mes desenvolupats i en mes grau de conscienciació respecte de la despesa pública.

En tot cas, caldria posar-se d’acord amb el pes i influença dels components d’aquests indicadors com ara, el nombre de persones afectades (per cada actuació pública), el “preu de satisfacció” de les hores dels ciutadans que poden “gaudir” de cada actuació pública, el “valor” mediambiental de la sostenibilidad que s’obté, etc…

Així doncs, i donat que el cost de cada opció es perfectament identificable, el resultat de restar-lo del “Ingrés de Satisfacció Social” calculat, donaria una visió molt mes objectiva del “Rendiment Social” que s’atansa com a conseqüència de les diferents alternatives d’actuació proposades, al temps que serviria com a justificació del destí del cabdal d’impostos que es recapten per via tributaria.

A mes, s’introduiria un concepte de “valor” com a guia de l’administració dels recursos dels ciutadans que, si be (en teoria) s’obtenen d’acord a la capacitat de contribució individual, cal distribuir-los d’acord a les necessitats col•lectives, amb independència dels nivells de renda individual.

L’altre cara de les actuacions de l’Administració Pública te que veure amb les interactuacions amb els administrats. Normalment, la tramitació d’un permís, expedient i/o qualsevol assumpte davant de qualsevol administració pública esdevé una àrdua tasca tant per el ciutadà corrent com per aquell que està acostumat a fer-ho.

La causa principal es la disfuncionalitat entre la manca d’eficàcia del aparell administratiu públic per a gestionar front al dinamisme socio econòmic que te, avui en dia, la nostra societat i que contrasta amb l’arcaic “modus operandi” de la “Res Pública”.

Una bona organització es basa en la indissoluble combinació de sòlids pilars lligats per processos eficients. Els pilars son el Recursos Humans (dels que parlarem mes endavant) i els Processos son les activitats que comporten les diferents tramitacions administratives juntament amb els canals d’informació per els que discorren.

En quan a les activitats, es obvi que manca a la Administració Pública un esforç titànic a realitzar per part de professionals de la gestió juntament amb uns altres del dret administratiu per a proposar i dur a terme un “aggiornamento” dels processos, eliminant aquelles activitats que no aporten valor real a la consecució de l’objectiu de la tramitació així com d’altres que signifiquen una duplicació dins del mateix orgue administratiu o be respecte a d’altres.

Vivim a un mon globalitzat a on la Informació ha estat la base de la darrera revolució tecnològica. Es incomprensible que les Administracions Publiques romanguin ancorades al segle XIX i que, salvo excepcions com ara Hisenda i Treball (o atur com es vulgui !), no estigui al dia en aquest camp!!
Existeixen disfuncionalitats dins dels diferents Orgues i entre d’ells (Justícia), es demana al ciutadà informació que la mateixa Administració ja posseeix (D.N.I.), els peticionaris no poden consultar, normalment, un corpus simple i unificat que compendií tota la reglamentació al voltant d’una determinada llicencia i/o tramitació, no hi ha un accés fàcil per a consultar l’estat dels comptes, adjudicacions i demés temes relatius a la despesa i recaptació publiques, etc. etc.

No estem parlant de quantioses inversions per el que fa a la necessitat de millorar la Informació i els Processos, si mes no, podem pensar que estem front a una manca de voluntat política real de fer-ho, malgrat les rotundes i contundents proclames electoralistes en sentit contrari…

Caldria, doncs, demanar-nos si aquesta manca de voluntat política es deu a un interès ocult per a mantenir les coses com estan i continuar gaudint del benefici de l’opacitat, o be es deu a una absència d’una contundent exigència ciutadana derivada d’una visió fatalista respecte de la possibilitat d’arreglar les coses, o qui sap, si la causa es una notable incompetència i manca de responsabilitat dels gestors públics…

I, per que no, una combinació de les tres?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *