La reforma de l’Administració Pública (III)

En el darrer article publicat vaig tractar d’exposar les línies de reforma bàsiques necessàries per tal de que els Procediments i Sistemes d’Actuació de l’Administració Pública es puguin harmonitzar amb els Recursos Humans ó “Pilars” que els executen i, així, aconseguir un funcionament eficaç, eficient i transparent d’aquestes Administracions.

Ara toca, doncs, analitzar l’origen i comiats d’aquets “Recursos Humans” que conformen l’Administració i que podríem classificar en 4 grups:

– Polítics elegits

– Assessors i càrrecs de confiança dels Polítics elegits

– Funcionaris Públics

– Personal Laboral al servei de l’Administració Pública

Els Polítics, elegits mitjançant llistes tancades dels seus Partits, semblarien destinats a dirigir, impulsar i coordinar les actuacions que proposen en els Programes Electorals dels seus Partits i no a gestionar l’execució, per part de les Administracions Públiques, d’aquestes accions.

Veiem que els Politics, amb l’ajut d’una legió d’Assessors i Càrrecs de Confiança, “entren” dins de la Gestió administrativa per que ens diuen que, aquesta, es ineficaç ja que la funció pública es ineficient……..vat ací una evident paradoxa !!:

No hi ha cap Organització Empresarial que exigeixi al personal que contracta un grau de preparació professional com el que exigeix l’Administració per accedir a la Funció Pública mitjançant el sistema d’oposició. Doncs, si els funcionaris estan prou ben formats dins de les seves disciplines, com es possible que l’Administració sigui tan ineficaç? No serà, tal vegada, per que la funció pública no esta ben “liderada” per uns Politics i Càrrecs de confiança, la major part dels quals no te un Currículum provat com a Gestor eficient?

Si acceptem l’anterior, calen dues alternatives: O be els Polítics han de provar la seva capacitat de Gestió per a presentar-se a un càrrec públic, o be, alguns Funcionaris han de liderar l’execució de la Gestió Pública. Personalment m’inclino per la segona alternativa donat que la primera exclouria de la representació política a moltes persones que, posseint un alt grau de preparació per a concebre i impulsar avanços en la societat en la que viuen, o bé, liderar la resistència en temps de crisis, no compten amb un bagatge d’experiència professional com a Gestors.

A molts els podrà sonar quan menys “atrevida” la proposta de que uns determinats funcionaris liderin, fins el grau mes alt possible, la Gestió de les administracions públiques!! Jo estic convençut de que, fent les reformes necessàries, aquesta es la millor alternativa. Anem per parts:

L’accés a la funció pública tal com el coneixem avui en dia prové d’una reforma feta al segle XIX, a on la successió de partits politics en el poder propiciava un canvi quasi total dels empleats que treballaven a les diferents administracions provocant, així, un desgavell organitzatiu que agreujava la, ja de per si, ineficient Administració Pública.

Aquesta primera reforma dona estabilitat al Sistema Públic ja que es mantenen els graons mínims per al seu funcionament, a canvi de garantir-los una estabilitat laboral per damunt dels canvis derivats de la successió partidista. Quan la Societat va avançant cap a un Estat del Benestar i te que assumir funcions gestores de, cada pic, mes serveis públics, l’Administració es queda ancorada amb un corpus de funcionaris que ha estat seleccionat per a representar, dictaminar, controlar i exercir el poder de coacció legal, emperò no per a gestionar serveis.

El que toca fer ara es “preparar” funcionaris per a la gestió i considerar aquesta funció tan o mes important que la resta, com ara, el coneixement jurídic o tècnic, la defensa de la legalitat i/o l’exercici del poder de coacció. S’ha d’impulsar la creació d’unes Escoles de Gestió de l’Administració Pública per tal de que, una part dels funcionaris públics, esdevinguin vertaders Gestors Professionals de la “res publica” i puguin ser col•locats al capdavant dels diferents orgues de les administracions per a executar, amb garanties de eficàcia, eficiència, transparència i legalitat, les accions que els Politics vulguin dur a terme fent us de la seva legitimació electoral.

Un darrer punt a tractar, dins d’aquest succint resum d’idees, es la qüestió de quin llocs de treball de l’Administració han de ser ocupats per funcionaris de carrera i quins no.

Com a proposta que albiri una regla clara de diferenciació d’aquest punt, jo diria que aquells llocs de treball públic l’acompliment dels quals comporti funcions directives dels organismes públics, emissió d’informes vinculants per l’Administració, resolució d’expedients tècnics, jurídics o administratius, disposició de sentencies i/o exercici d’actuacions de naturalesa coercitiva, haurien de ser ocupats per funcionaris de carrera per, així, garantir la legalitat sense estar sotmès a l’arbitrarietat d’un poder polític que podria “sancionar” el no compliment de les seves directrius.

La resta de llocs de treball de les administracions públiques haurien d’estar ocupats per personal sota regim de contractació laboral, amb garanties de que la seva disciplina laboral serà exercida per orgues composats per càrrecs directius de l’Administració i no, directament, per part dels càrrecs politics.

A tall de simples exemples, un policia hauria de ser funcionari públic, emperò el mecànic del cos de policia no, o be un jutge hauria de ser funcionari, emperò un catedràtic no, un tècnic que emet un informe per a concedir una llicencia hauria de ser funcionari, emperò un music municipal no…

Tractarem de desenvolupar al llarg de propers articles la forma gradual com aquestes reformes es podrien dur a terme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *