La resposta al terrorisme

De nou, el cor d’Europa ha estat atacat pel terrorisme. De nou, un llop solitari (encara no se sap si en nom de l’estat islàmic) ha utilitzat un vehicle per assassinar i ferir a persones innocents. De nou, la democràcia es queda sense alè, veient com els terroristes aconsegueixen sembrar el pànic a aeroports, mercats nadalencs o fins i tot a les portes del parlament més antic del món. I de nou, les reaccions no s’han fet esperar.

Per una banda, les lògiques i imprescindibles investigacions policials, orientades a aclarir els fets i assenyalar els culpables (si n’hi ha, més enllà del terrorista mort), i les necessàries mostres de suport, tant de l’administració britànica com de la resta de països, cap a les víctimes i al conjunt dels ciutadans de Gran Bretanya (o de França o de Bèlgica o de qualsevol altre indret).

Però hi ha altres reaccions que hauríem d’evitar. Com és natural, els terroristes escullen els objectius no només pel “dany físic” que poden causar (un major nombre de víctimes garanteix un major ressò) sinó fonamentalment pel “dany moral” que hi va implicat: un aeroport, un tren, un mercat nadalenc, una celebració nacional, un parlament… amb la finalitat de generar por, però també provar la solidesa de la nostra democràcia.

És sens dubte difícil (impossible?) per als mitjans de comunicació trobar un equilibri entre oferir la informació i crear un clima de pànic. El dret a informar i ser informats és fonamental, però sovint coadjuva a difondre el missatge que volen llançar els terroristes. No hi ha solucions màgiques, però sí la necessitat d’encetar un debat en aquesta línia.

Més complicat ho tenen encara les institucions per no caure en les reaccions exagerades, contraproduents i, paradoxalment, contràries a la democràcia que es donen, sobretot, des de la caiguda de les torres bessones. Això no vol dir que s’hagi d’abandonar la lluita antiterrorista, però tampoc que els atacs esdevinguin arguments per iniciar guerres que res no solucionen o limitar les llibertats que tant va costar assolir. Potser sona massa ingenu i massa simplista, però l’única resposta vàlida davant el terror és més i més democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *