La triple tasca de Pedro Sánchez

Primer, els fets: en les primàries socialistes d’ahir, el gran guanyador fou Pedro Sánchez. Assolir més de la meitat dels vots sense comptar amb el suport de l’aparell i de gran part de l’estructura territorial és un mèrit que no es pot menystenir. Apel·lant a un retorn a l’esquerra, a la participació de la militància i, sobretot, al no rotund al Partit Popular, el defenestrat en el comitè del passat octubre retorna a la secretaria general amb més suports i més força que llavors, imprescindibles però no suficients per desenvolupar la triple tasca que té per davant: recomposar una formació xapada per la meitat (amb la previsible poca col·laboració de molts de barons), recuperar la confiança dels seus potencials votants (cansats, decebuts i que en un percentatge rellevant han cercat refugi en altres formacions o en l’abstenció) i tornar situar el PSOE com una alternativa creïble de govern (tenint clar que s’haurà de comptar amb el concurs d’altres forces polítiques).

No li serà gens fàcil. Per una banda, els factors exògens. El potencial aliat natural del PSOE per foragitar Rajoy de la Moncloa, Podemos, veu com han guanyat les tesis que més poden competir amb el seu espai electoral i dificultar el seu objectiu d’esdevenir el referent de l’esquerra espanyola, el que pot entorpir un possible enteniment entre ambdues formacions. Tampoc no podem oblidar la pressió que ha rebut, rep i rebrà dels grans grups de comunicació, principalment escrits, que han fet una clara i vergonyosa campanya per mantenir l’statu quo (l’estabilitat d’Espanya, en diuen ells) que representava Susana Díaz. I queda pendent la reacció de Mariano Rajoy, que ahir preferia felicitar el Madrid per la seva victòria en la lliga que a Pedro Sánchez i que té en les seves mans una arma que es pot disparar en qualsevol moment: l’avançament de les eleccions.

El gruix de la qüestió, però, és intern. No s’ha de ser un expert analista polític per deduir del seu discurs que la gran derrotada no està disposada a facilitar les coses. En cap moment va esmentar a Sánchez i, lluny del que tot d’una va fer el tercer candidat, ella i el seu equip no es posaran “darrere el nou secretari general per remar tots en la mateixa direcció.” L’executiva que sortirà del pròxim congrés (17 de juny) ens donarà pistes per calibrar el nivell d’integració o, ben al contrari, la profunditat de la rasa, i Pedro Sánchez ha de saber gestionar molt bé aquesta victòria si no vol repetir escenes passades. Lògicament, té autoritat per marcar les línies estratègiques i designar les persones que l’han d’acompanyar en aquesta nova etapa, però també s’ha de saber guanyar l’altre meitat de la militància socialista que no va apostar per ell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *