La UE en la seva bombolla

Fa menys de dos anys, a Malta, va tenir lloc la cimera euro-africana, celebrada en el marc de l’aplicació de l’Agenda Europea sobre Migració. Llavors, els líders dels Estats europeus van crear el “Trust Fund”, un fons d’emergència per a l’Àfrica que tenia com a objectiu finançar amb rapidesa iniciatives per “afrontar les causes profundes de les migracions irregulars”. La ingenuïtat ens podria fer deduir que afrontar aquestes “causes profundes” tendria a veure amb afavorir el desenvolupament, la igualtat, la cooperació, la salut, l’educació… però que aquest fons estigués per definició fora de la supervisió del Parlament Europeu  ja ens donà una pista de per on anaven els tirs.

Avui, el Trust Fund compta amb quasi 3.000 milions d’euros, el 95% dels quals provenen d’instruments de la UE dedicats a la cooperació i a l’ajuda humanitària, especialment del Fons Europeu de Desenvolupament (creat l’any 1957 per eradicar la pobresa de les antigues colònies). El 2016, el Trust Fund va gestionar un centenar de projectes, entre els que hi ha millores en el registre civil, control de fronteres, formació de policia, equipament i material per facilitar les repratiacions… Curiosament, els països receptors dels fons són origen o trànsit de les rutes migratòries cap a Europa.

El Parlament Europeu ha denunciat que el Trust Fund viola les regles financeres i compromet els èxits de les estratègies a llarg termini de cooperació al desenvolupament de la UE a través de diverses resolucions. Existeix el risc real que es concentrin les ajudes als països geogràficament interessats en les rutes cap a Europa i ens oblidem dels països més pobres.

En paraules de l’eurodiputada Elly Schelein, “l’objectiu de la cooperació al desenvolupament és només un: l’eradicació de la pobresa i la reducció de les desigualtats (…) M’agradaria entendre com els projectes de formació i gestió de fronteres poden reduir la pobresa i la desigualtat, perquè em sembla que fan el contrari. Hi ha el risc que els augmentin encara més”.

Però què podíem esperar d’una Unió Europea que ha gestionat com ha gestionat la crisi dels refugiats, impulsant mesures similars a les descrites per “externalitzar” les seves fronteres cap a territori turc? Allunyant-se d’aquesta manera tan descarada dels seus objectius fundacionals, i també dels compromisos internacionals adquirits, la UE confirma la seva transformació en un aparell burocràtic al servei dels mercats que aspira a continuar vivint dins la seva bombolla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *