La UE no pot cedir (però cedirà)

La passada setmana, Jean-Claude Juncker i Theresa May van mantenir una trobada a Londres que, segons he pogut llegir, va ser tensa i plena de retrets i d’amenaces velades sobre les negociacions que han de fer efectiu el Brexit i, sobretot, sobre les futures relacions que tendrà el Regne Unit amb la Unió Europea. El President de la Comissió va advertir a la primera ministra que no es pot abandonar sense conseqüències el club i que, com en totes les lleis de divorci, s’han de complir unes certes regles.

Lògicament, l’aspiració del govern britànic és quedar-se amb les parts positives del que suposaria seguir pertanyent a la UE però descartant els aspectes que els perjudiquen. Per part seva, Europa no pot permetre que els desitjos de May es facin realitat. Per exemple, Juncker assegura que si Gran Bretanya no paga els seixanta mil milions d’euros (o quaranta, els càlculs tampoc no estan gens clars), ja pot oblidar-se de signar un acord comercial amb la UE (objectiu prioritari de May); o, també, que si aquest acord es produeix, haurà d’estar subjecte a l’autoritat dels tribunals europeus, aspecte que no agrada gens als britànics.

No obstant, malgrat les advertències de la Unió Europea («les converses sobre el Brexit poden fracassar fins i tot abans de començar), no tenc gens clar que mantengui aquesta ferma postura. Lògicament, hauran de ser capaços d’executar increïbles equilibrismes per evitar que es produeixi un efecte cridada en altres països, però donada la importància econòmica i comercial del Regne Unit, l’escenari més probable que albir és una important rebaixa en les pretensions de la UE (poderoso caballero) i un quants gestos de cara a la galeria precisament per evitar el contagi cap a altres indrets. El temps ens ho dirà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *