La utopia de la ultraesquerra

És prou sabuda l’aversió que tenen alguns a tot el que faci olor a Podemos o, com diuen ells, el populisme que vol carregar-se l’esperit del 78. I és legítim. Cadascú pot tenir i defensar les seves idees, sempre que no impliquin violència i, també, que aquesta defensa no es basi en arguments falsos o senzillament eixelebrats, com els que va esgrimir durant un ple un regidor d’UPN a l’ajuntament de Pamplona.

Abans que se m’acusi de parlar de coses que em són alienes, reconeixeré que desconec absolutament la vida municipal de la capital navarra i, per descomptat, les filies i les fòbies que es puguin tenir les diferents formacions, tant les que conformen el pacte de govern com les que són a l’oposició. Però m’ha resultat alhora xocant, ridícul, graciós i preocupant que en una discussió sobre la possible ampliació del carril bici de la Ciutat (del que també ho desconec tot), Juan José Echeverría (UPN) amollàs el següent discurs (aquí hi trobareu el vídeo):

Las utopías, esas que a usted le gustan tanto, han conducido a la URSS, a la Unión Soviética, a Siberia, a los campos de concentración, a 20 millones de muertos, sí, sí… sus utopías, sí, las suyas, a eso conduce la utopía. Luego llegan los talibanes y, esas utopías las convierten en férreas realidades. Y claro, construyen la URSS, construyen Corea del Norte, que supongo que le encantará, uno de los páises más auténticamente comunistas. Con el Chimpón Chí, o como se llame el que manda allí, conduce a Cuba y conduce más recientemente a Venezuela. La utopía de la ultraizquierda suya, URSS, Corea, Cuba y Venezuela. Lugars a los que nadie quiere ir ni quiere estar. Lugares de los que se ha huido y que han provocado millones, millones, millones de muertos. Millones, sus utopías.

La veritat, crec que sobren més comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *