L’economia i la meteorologia

A la fi d’un any especialment dur, hom es demana si l’any vinent serà
el principi del final o be, la continuació del final del principi. Els economistes solem explicar força be el que ha passat, emperò no ho fem tan bé quan hem d’aventurar hipòtesis de futur… En gran part, penso que l’Economia es molt semblant a la Meteorologia:

• Els cicles econòmiques son semblants a les estacions i als períodes
de sequeres / pluges: se sap que l’un ve rera l’altre emperò costa
molt predir les dates exactes de començament i acabament.
• Se sap quin son els efectes dels cicles: atur, pujades de la prima
de risc, decreixement del PIB, com, també sabem que els canvis de la
pressió atmosfèrica, de la temperatura del mar, de la intensitat dels
ciclons son propis de cada estació o cicle meteorològic.
• Els canvis a l’Economia son una conseqüència de milions de decisions
individuals de compra o estalvi dels individus, de forma semblant a
com els fenòmens meteorològics son conseqüència de les “actuacions”
individuals de bilions de partícules atmosfèriques.

El darrer punt ens dona la clau de la dificultat de la previsió: es
pot predir en raonable exactitud l’adveniment d’un front fred o d’una
onada de calor, emperò, com sovint veiem, es més difícil predir
l’inici i el final exacte del fenomen, així com l’abast de la seva
duresa o benignitat.

En l’Economia passa el mateix: sabem que els cicles es succeiran, els
podem veure venir, emperò resulta força difícil atansar un nivell de
previsió exacte en quan al seu abast i conseqüències.
I es que, tant en un cas com en l’altre no disposem de capacitat
“matemàtica” per a “preveure” el comportament dels milions d’agents
que intervenen i, per tant, apliquem “models” que consideren, tant
l’Economia com la Meteorologia com un “tot” ( o com diferents “tots”)
i els atribuïm un comportament “uniforme” quan, en realitat un petit
“parpelleig” d’una papallona a Hong Kong pot iniciar un procés que
derivi en una turmenta imprevista a New York !!

Les diferencies entre les dues disciplines radiquen en el grau del cas
que fem a les prediccions: Si mes no, ens creiem les prediccions
meteorològiques i prenem, en general, mesures en front a un determinat
canvi atmosfèric. No passa el mateix respecte de les previsions
generals econòmiques.

Es interessant observar com la gent aprèn, en temps de crisi, el
significat de termes econòmics com ara la prima de risc, l’índex IBEX
35 o l’endeutament exterior i com, en temps de bonança aquest termes
son, pràcticament, ignorats !!

Això es veia venir !!, es diu de forma pomposa a dies d’ara……doncs
si es veia venir, per que no hem preparat el paraigües !!
Aquesta crisi es de les que en diuen de “canvi de cicle” en el sentit
de que els paradigmes que havien funcionat en el passat s’han de
canviar total o parcialment.

Uns del tòpics a replantejar es que, els que tenen la força dels vots,
haurien de tenir el poder per a exigir un replantejament dels Sistemes
Educatius i de la Informació en el sentit de que la gran majoria de la
gent entengués com funciona l’Economia d’un país i pogués veure, amb
total transparència, com actuen els responsables econòmics, les
decisions dels quals determinen el grau de profunditat i acceleració
dels cicles econòmics (expansius – regressius).

Els ciutadans han de entendre que si comprem mes que el que venem
(comerç amb l’exterior), si produïm per damunt de la demanda real
(construcció), si els serveis que oferim no mes son de temporada
(turisme), a les hores, es com quan ve la turmenta: ara tenim un dia
assolellat, emperò si el baròmetre ens diu que la pressió atmosfèrica
baixa molt ràpid cal preparar, ràpidament, el paraigües.

La diferencia radica en que, a la Meteorologia les turmentes no es
poden evitar i a la Economia els cicles es poden “suavitzar”, al temps
que “reconduir”, minimitzant els efectes negatius, si es prenen les
mides oportunes a temps.

L’Economia es, ara, global i la Política es, encara, local. Aquest es
un altre paradigma que s’ha de canviar per a fer possible un mercats
mes homogenis i transparents en els que les regles del joc econòmic
siguin anàlogues en tots els àmbits territorials en el que es jugui.
Els votants han de poder exigir en els responsables polítics que, tot
i respectant el lliure joc dels mercats, es prenguin les mesures
oportunes per que no siguin sempre els mateixos els que pateixin la
part mes dura dels ajustos necessaris i que els responsables econòmics
no quedin exemptes de rendir comptes i de pagar per els resultats de
les decisions preses.

0 comentaris a “L’economia i la meteorologia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *