L’emancipació dels nostres joves

En general, a l’estat espanyol marxar de casa dels pares constitueix l’última etapa d’un procés de tres fases: tenir una feina estable, casar-se (en el sentit de consolidar una relació de parella) i comprar o llogar un pis. La cohabitació familiar es manté si no es donen aquestes tres condicions. En aquest marc, marxar de casa constitueix una ruptura simbòlica major en les trajectòries i en les relacions intergeneracionals, tanca un període d’autonomia en el si de la família d’origen i representa l’entrada a la vida adulta. El temps de la joventut es considera com una fase d’espera i preparació de les condicions econòmiques i familiars necessàries per a aquesta futura instal·lació.

L’actual crisi socioeconòmica sembla ser més dura i de més difícil sortida per als joves, un dels col·lectius amb major intensitat de pèrdua d’ocupació i que presenta greus dificultats d’inserció en el mercat de treball. A més, a la nostra comunitat la situació és encara més preocupant, ateses les altes xifres d’abandonament i fracàs escolars, l’escassa formació d’una part important dels joves i l’enfonsament d’un model econòmic basat en mà d’obra intensiva i de baixa qualificació, on la facilitat per trobar feina i les poques restriccions creditícies per part de les entitats financeres oferien majors oportunitats d’emancipació que a la resta de l’estat espanyol.

Segons els darrer informe de l’Observatori de l’Emancipació, elaborat pel Consejo de la Juventud de España, les persones de 16 a 29 anys de les Illes Balears ostenten la taxa d’emancipació més elevada d’Espanya, malgrat el fort descens que ha experimentat al llarg de l’últim any. La principal causa del retard en els processos d’emancipació residencial es troba en el nou repunt anual dels preus de compravenda i lloguer d’habitatge. En l’actualitat, el mercat immobiliari de les Illes Balears presenta els costos d’accés per a la població jove més alts d’Espanya. De fet, una persona jove assalariada d’incrementar el seu sou un 183% i una llar jove els seus ingressos un 46,94% per poder accedir a l’habitatge en propietat amb plenes garanties de solvència. El 2015, el 21,4% de les llars joves ja constituïts estaven sobreendeutats i el cost efectiu pel pagament de la renda de lloguer d’habitatge o quota hipotecària superava el llindar recomanat del 30% dels ingressos de la llar.

No obstant això, les persones joves de les Illes Balears presenten la major taxa d’activitat i ocupació d’Espanya i la menor taxa d’atur. I, encara que la recent creació d’ocupació s’ha traduït en un increment de la temporalitat, a les Balears és menor la repercussió de la sobrequalificació i la subocupació.

En qualsevol cas, aquestes xifres comparatives no ens poden fer caure en el parany de “com que estam millor que els altres…”. Resulten molt preocupants les enormes dificultats que tenen els nostres joves per completar el procés emancipador, amb totes les conseqüències negatives que això tendrà, a mitjan i llarg termini, sobre el conjunt de la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *