L’enquesta (seguim a l’espera…)

Pot ser mai s’havia vist tanta expectació entorn d’un Baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Probablement haurà estat l’enquesta més comentada abans de la seva publicació. Tothom donava per fet que ahir es publicaria el Baròmetre d’octubre de 2014 que inclou els resultats d’ intenció de vot. D’aquí l’expectativa i, també, la “preocupació” que s’ha estès a causa d’uns resultats electorals  que semblen consolidar, de moment només demoscòpicicament, un “tercer en discòrdia” amb suficient expectativa electoral que faria que, en el conjunt d’Espanya, passéssim del bipartidisme  a un escenari de tripartidisme. Al final, contra tota lògica en els usos i costums del CIS, l’enquesta no es va publicar.


La novetat és doble: D’una banda, per primera vegada d’ençà de la recuperació de la democràcia, cal fer “la cuina” amb un tercer “ingredient” prou important i, a sobre, aquest tercer element és nou. El personal de la cuina del CIS no acaba de saber com fer els condiments amb PODEMOS, i semblen  necessitar més temps per acabar d’elaborar els resultats. Tanmateix, una vegada es faci pública la més famosa de les enquestes dels últims anys, caldrà prestar molta atenció al “vot directe” de cadascú. I sobretot tenir ben present allò que, en matèria electoral, algú va dir: “Un dia és un any, i un any és una eternitat”.


En qualsevol cas, si ens atenem a l’Indicador de Confiança del Consumidor del mes d’octubre del mateix CIS (que si va fer púbic ahir), resulta que el 21,6% dels enquestats ho tenen difícil arribar a fi de mes, un 44,7% afirmen que hi arriben molt just, i un 76,4% afirma que tenen persones en el seu entorn que estan en atur i cercant feina. És en aquest context de precarietat social, de fre dels ascensors socials, d’empobriment de les classes mitjanes, en el qual s’han d’analitzar  els efectes letals per al sistema bipartidista tenen els casos de corrupció. Certament no s’ha de parlar de corrupció política generalitzada, però si d’un volum suficient per a produir una indignació generalitzada.


Més enllà del repartiment de simpaties electorals i del repartiment d’escons, de saber quina posició tindran PP, PSOE i PODEMOS en el podi del tripartidisme, la cosa que realment importa és, d’una banda, saber quantes posicions ha escalat la preocupació de la ciutadania pels casos de corrupció (potser hi ha una pujada meteòrica). I d’altra banda,  és clau saber quin és la valoració de l’economia personal i familiar (la recuperació d’alguna xifra macroeconòmica no ha fet revertir la situació de crisi social). Ambdues qüestions donaran la nota del grau de cabreig sobre una gestió de la crisi que ens ha fet, a gairebé tots i totes, més fràgils. I lògicament la repercussió electoral que pot tenir aquesta fragilització.  Malament anam si el partit del govern  no “pot fer res  més per a l’ eradicació de la corrupció”. Seguim a l’espera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *