Les debilitats del nostre turisme

La necessitat de rompre amb l’estacionalitat i de ser competitius dins el mercat internacional sempre han estat les principals problemàtiques del sector, però l’estacionalitat no tan sols ha esdevingut crònica, sinó que s’ha anat agreujant cada cop més, llastant òbviament la competitivitat. Una competitivitat que està relacionada amb la necessària reconversió d’algunes zones turístiques de les illes, que en ocasions han assolit elevats nivells d’obsolescència. Per altra banda, i malgrat un lleuger repunt, l’excessiva ocupació del territori derivada del nostre model turístic segueix a la coa de les preocupacions de l’empresariat illenc.

Sens dubte, l’escassa competitivitat es deu a l’estacionalitat, però aquest no és l’únic motiu. És un fet que no podem competir en preus, i això fa imprescindible posar en valor altres inputs que estimulin no només els mercats “genèrics” sinó també segments concrets. La creixent preocupació per la reconversió o rehabilitació de zones turístiques obsoletes està directament relacionada amb aquesta desitjada competitivitat.

Per altra banda, el darrer número de Quaderns Gadeso indica que tot i les bones perspectives d’ocupació turística i fins i tot d’increment de la facturació, l’empresariat turístic de les Balears considera majoritàriament que a la temporada alta 2017 no es crearan nous llocs de feina dins el conjunt de l’activitat turística. És molt significatiu que en una de les “millors temporades de la història” hi continuarà havent a les illes un volum tan important de persones aturades (i en massa ocasions sense cap perspectiva de trobar feina). També és preocupant és que únicament un de cada quatre empresaris creguin que podrem parlar d’estabilitat laboral en els llocs de feina ja existents.

Darrere això hi ha la incertesa a la que hem fet referència, però també situacions d’externalització de serveis. Això pot afectar de manera rellevant als denominats fixos discontinus i especialment a les persones que mantenien una activitat concretada bàsicament en els sis mesos de la temporada alta turística. En aquesta línia, és imprescindible que les bones (?) xifres d’ocupació turística es traslladin a la majoria de la població. És a dir, que a l’esperada rendibilitat econòmica s’hi sumi una necessària rendibilitat social en forma de llocs de feina no caracteritzats per la precarietat ni, perquè no dir-ho, els abusos laborals que denuncien els sindicats i que abunden en el sector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *