Les gateres del ministre

En el seu habitual to, Cristóbal Montoro defensava ahir el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, que tenen com a principals objectius la “consolidació en la creació de llocs de feina”, la “reducció del dèficit i el deute públics” i “l’increment de la despesa social” gràcies a uns majors ingressos tributaris. En la seva intervenció, el ministre d’Hisenda no ha deixat passar l’oportunitat de criticar a aquells que rebutgen els comptes presentats “per qüestions polítiques alienes al projecte” i, sobretot, als que obliden que “hem sortit d’una crisi causada per una gatera de despesa pública i ja volen tornar a anar-se’n de copes per celebra-ho”.

De nou, Montoro menteix en seu parlamentària. Igual que quan va assegurar que els salaris no estaven baixant a l’estat espanyol (aspecte que palesaven totes les dades oficials i oficioses), ahir va vincular la crisi a un excés de despesa pública, obviant de manera grollera i interessada els orígens d’una situació que no han superat gran part de les famílies d’aquest país. On queda l’esclat de la bombolla immobiliària (Llei del Sòl d’Aznar, especulació, nul·les polítiques públiques d’habitatge…), les subprime, el rescat de les entitats financeres, l’estafa de grans companyies, la corrupció sistèmica i tants altres factors que ens han portat fins aquí? Tornam a escoltar, un altre cop, allò de “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i, un altre cop, l’única recepta contra aquesta ressaca és la devaluació dels treballadors i la consolidació d’un mercat de treball pauperitzat on el que importa és fer feina, no les condicions en què es fa ni si el salari percebut és suficient per escapar de la pobresa o l’exclusió.

Ni séptimo cielo ni siete plagas, deia ahir Montoro, però amb l’aprovació d’aquests pressuposts (gràcies a la crossa taronja i a la magistral jugada dels nacionalistes bascos) molts continuaran molt més a prop de l’infern que del paradís. Això sí, seguirem sent els que més creixem d’Europa i creant centenars de milers de llocs de feina; no importa quins ni de quina manera, el que compta són les xifres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *