Les “Kellys” com a símptoma (II)

(ve d’un article anterior) Per tant, més que externalitzar o devaluar treballadors per fer créixer la competitivitat, el que cal és just el contrari: un increment de la demanda interna, via increment de la renda disponible per al conjunt dels treballadors. Per tant, es fa imprescindible un increment salarial i una major inversió pública en infraestructura social i altres sectors que redundin en el benefici de la ciutadania. Però també és necessari, i aquí torn a citar al professor Navarro, que les polítiques públiques del país estiguin orientades a crear bona ocupació no només directament, sinó també de manera indirecta: “l’administració és en qualsevol país el major contractant de serveis, i ha d’utilitzar aquesta situació per configurar les pràctiques empresarials en el sector privat, a favor del món del treball”.

I segur que aquí molts us demanau, i com es finança, tot això? Doncs amb les reformes que ni el Partit Popular ni Ciutadans (però tampoc el PSOE) estan disposats a escometre: increment de la gravació real de les rendes del capital, reforma de l’IRPF, recuperació d’imposts (successions, patrimoni…), retirada de determinades bonificacions que només beneficien a les entitats financeres i asseguradores, etcètera. A més, per molt que sembli que un increment dels salaris és una despesa, s’ha contemplar en tota la seva dimensió. El problema de les pensions, per exemple, no es circumscriu (o no principalment) a una qüestió demogràfica, sinó de productivitat. L’equació és simple: baixos salaris igual a baixes cotitzacions (igual a “feu-vos un pla de jubilació privat”, el que palesa l’enorme càrrega ideològica que hi ha darrere tot això).

Com deia Einstein, la bogeria és repetir sempre el mateix i esperar resultats diferents. Per tant, si el govern de Mariano Rajoy, amb el suport de C’s i dels socialistes, continua aplicant les mateixes receptes econòmiques i laborals, els resultats seran els que ja pateixen moltes famílies i seguirem consolidant una societat dual, descohesionada, injusta i molt probablement insostenible.

Publicat a l’AraBalears (6-XII-2016)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *