Les primàries del PSIB i les TIC: el “qui” front al “quants”

Com tots vostès saben, la guanyadora de les eleccions primàries del PSIB-PSOE d’ahir dia 6 d’abril és la candidata oficialista, Francina Armengol. I com vàrem plantejar ara fa una setmana, hem volgut saber quina ha estat la importància de les tecnologies de la informació i comunicació en la campanya.

 

Per això es va monitoritzar la presència online d’ambdues candidates des de l’inici de la campanya -de fet, es va monitoritzar també a Joan Mesquida, qui va quedar fora per manca d’avals-.

 

Hem ordenat les variables en torn als dos grans nuclis de la presència online: la web i les xarxes socials, com ja plantejàrem a l’article de la setmana passada. Hem partit des de teories politològiques que ens ajuden a calibrar millor la rellevància teòrico-pràctica d’aquesta presència online, ja que recollir les mencions i nombre de seguidors és una tasca tan senzilla com fútil.

 

I. Mitjans i missatge

 

1. Web

 

Des d’una vessant politològica, s’ha volgut conèixer si els continguts de les webs s’han dirigit a l’anomenat engagement dels votants. Com ja vàrem assenyalar des de PolíticaYMedia, al seu paper del 2008, Padró-Solanet i Cardenal defineixen 4 dimensions per a l’estudi de les webs dels partits polítics. Malgrat aquestes teories es refereixen a webs de partits, i no de candidats, hem conclòs que cap de les dues candidates disposen d’una web optimitzada per a generar participació ni aportar informació suficient sobre el partit, les primàries o les propostes concretes de les candidates.

 

Francina Armengol sí ha comptat des del principi amb enllaços als perfils de Facebook i de Twitter, mentre que Aina Calvo només tenia integrat el Twitter a la web.

 

Quant als aspectes tècnics, la web de Francina Armengol va ser optimitzada poc després de la seva creació (s’editaren els atributs META title, description i keywords), mentre que la web d’Aina Calvo no va ser optimitzada, tot i ser més antiga i estar dissenyada amb la mateixa plataforma (WordPress.org).

 

2. Xarxes socials

2.1. Presència

 

Tenir un perfil social ben “alimentat” és important per a construir un entramat d’enllaços. Per això vàrem estudiar si a les “bio” (seccions biogràfiques dels perfils socials), es contenia la informació i enllaços necessaris.

 

Armengol no recollí la seva web al perfil de Twitter fins a meitat de març, i des de principis de mes ja comptava amb una menció a les primàries al perfil.

 

Per la seva part, Calvo va començar març amb la web inclosa al perfil de Twitter, però no va esmentar la seva candidatura a la bio fins meitat de mes.

 

Quant a la informació addicional, cap de les dues ha fet menció de continguts del seu programa, ni del possible equip que es conformaria si guanyessin les primàries.

 

Respecte de la fanpage de Facebook, Calvo va fusionar diversos perfils en un de sol, aconseguint un major nombre de seguidors que Armengol, diferència que s’ha mantingut fins el final de la campanya.

 

2.2. Difusió

 

Des del principi, ambdues campanyes comptaven amb, al manco, un hashtag definitori: #ambfrancinapodem i #eselmoment (Aina Calvo). Amb dades del dia 05 d’abril, el hashtag de suport a Francina havia rebut més de 2.800 mencions, mentre que el d’Aina Calvo només comptava amb la meitat, al voltant de 1.400 tweets.

 

En el cas del nombre de seguidors a Twitter i Facebook, les xifres mostren la constant superioritat numèrica d’Aina Calvo, amb 600 seguidors més a Facebook i 500 més a Twitter (veure gràfica). No obstant això, veiem una relació inversa quant a les mencions: la candidata amb manco seguidors reb més suport al seu hashtag. Als següents enllaços tenen l’impacte dels hashtags #ambfrancinapodem (molt superior a nivell agregat i setmanal) i el #eselmoment durant la darrera setmana de campanya (pitjant damunt cadascun s’obrirà una taula).

 

Conclusió

 

Els resultats d’aquestes eleccions primàries han sigut similars al cas del Partit Socialista del País Valencià, on també guanyà el candidat oficialista (Ximo Puig), però amb uns resultats més ajustats (Francina obté el 54%, mentre Puig obtingué el 69%).

 

D’altra banda, veiem que l’activitat política a la xarxa cada dia és més important, no tant la quantitat de seguidors, o la qualitat de la web, com l’impacte de les publicacions i els influencers, figures que difonen el missatge a un públic major, i que en el cas d’Armengol han estat molts i molt importants.

 

Des d’una visió transversal, que té en compte els outputs polítics, però també els inputs, amb uns recursos menors, aquesta campanya ha tingut un impacte molt important, fent que els missatges hagin arribat a molta més gent que no amb els sistemes tradicionals. No obstant això, la manca de disposició del cens ha dificultat l’estratègia de targeting (segmentar el missatge i els canals).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *