L’Església i el Grup Serra rompen l’acord prematrimonial signat a Menorca

La crisi està afectant greument els mitjans de comunicació de les Illes Balears, tal com ens explica en Javier Mato en el seu post “un nuevo periódico en Mallorca”. En el darrer lustre han desaparegut dels quioscs i dispensadors  tots els gratuïts de paper, han tancat quasi totes les emissores locals de televisió i un bon punyat d’emissores de ràdio, i les editores de premsa escrita, per a contrarestar la bestial baixada d’ingressos,  han fet aprimar les plantilles i els diaris que treuen al carrer.

Un bon amic, editor de fortuna temps enrere, em va dir un dia, a finals de 2007, que la crisi no s’acabaria fins el 2013. Supòs que era un auguri compartit perquè, qui més qui manco, ha pres decisions fins ara amb la idea d’arribar viu a la data assenyalada. I ja hi som. Hem encetat el 2013 i, per desgràcia, res ens indica que la crisi general i la crisi particular dels mitjans de comunicació s’hagi d’acabar en els pròxims mesos. Les mesures de contenció adoptades fins ara pels editors ja no basten. Ha arribat l’hora de la veritat.

Fa qüestió d’un mes, una nota dels editors de l’Ultima Hora, publicada a la seva edició de Menorca, feia esclatar la bomba: els dos diaris que s’editen a l’illa han signat un preacord segons el qual, en un termini màxim de tres mesos, es fusionen, s’ajunten, s’aparellen, s’agermanen. Des de llavors, aquests i d’altres verbs similars han passejat de boca en boca entre els sorpresos lectors d’una i altra publicació. Ningú s’ho acabava de creure. El diari del bisbe, en altre temps totpoderós, s’obria de braços al seu etern competidor.

Estrany matrimoni de conveniència, sens dubte. Però com sempre passa, al final la gent s’acostuma a tot i troba explicació a lo més inexplicable. El Diari Menorca té problemes econòmics, l’Ultima Hora tampoc passa pel seu millor moment, es troben la fam i les ganes de menjar i s’asseuen a la mateixa taula, a compartir olla i bacallà. El Grup Serra tancarà l’edició menorquina de l’Ultima Hora, adquirirà el 40% d’Editorial Menorca i col·locarà un parell de peons en llocs de decisió importants. Editorial Menorca podrà fer front a un préstec de pròxim venciment, l’església mantindrà el control sobre la línia editorial i les il·lustres famílies maoneses seguiran blindades a qualsevol aparició estel·lar no desitjada a les pàgines del seu diari. Així tots contents.

Els deures a fer durant aquestes setmanes pels directius de una i altra empresa no són res de l’altre món: netejar la plantilla respectiva del personal sobrant i anar posant, negre sobre blanc, els detalls de la fusió per a arribar al mes d’abril amb un acord satisfactori per a tots i aquí pau i després glòria.

El conte hauria acabat així, si el personal afectat, els 70 treballadors d’editorial Menorca especialment, no haguessin decidit que a ells, aquesta fusió no els anava gens bé. I van reclamar els seus drets amb les armes legals que els treballadors tenen per a reclamar-los, vaga inclosa. I els directius no van saber o no van voler, qui ho sap, reconduir la situació.

Així, després de quinze dies de reunions, de manifestacions davant la Seu Episcopal i a les portes de la seu de l’empresa, de dos dies d’absència del diari en els quioscs per vaga de tota la plantilla, l’empresa comunica als seus treballadors que Ultima Hora romp el preacord i posa fi a l’aventura.

I ara què? La crisi continua. El mercat publicitari no es recupera i els mitjans de comunicació en general i els dos protagonistes de la nostra història en particular, continuen perdent diners. Editorial Menorca te la necessitat peremptòria d’aconseguir líquid per a tapar el préstec de pròxim venciment. I continua suportant una plantilla que no pot mantenir. Ultima Hora Menorca tampoc aconsegueix fer rendible l’esforç titànic del Grup Serra per a consolidar la seva presència a l’illa. Diuen les fonts generalment informades que la salvació de la capçalera d’Editorial Menorca (ja veuríem què passaria amb els treballadors) passa per un altre grup editorial: Planeta. Però el problema, així i tot, persisteix: el mercat de Menorca no és prou gran per a poder mantenir dos diaris. No ho era en temps de vaques grasses i no ho és quan les vaques no troben pastura. Hi ha marge encara per a recompondre la relació entre el Menorca i l’Ultima Hora? No ho sé. La fusió podia haver garantit la supervivència del mitjà resultant. La situació actual només assegura incertesa i greus problemes per a arribar a final de mes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *