L’estadística enlluerna la política

Amb motiu de la fira turística de Londres, la vinyeta dels vuit i nous, a la contraportada del diari Ultima Hora, mostrava dilluns passat, amb la lucidesa crítica que caracteritza els autors, tueldús, les caricatures de la presidenta i el vicepresident del Govern, sota un rètol amb la inscripció World Travel Market, dient: Deixau que els guiris s’acostin a mi!

La darrera gran temporada turística,  que encara és ben viva, ens ha instal·lat en una certa dissociació que seria objecte d’estudi més de psiquiatres que no de d’economistes, per determinar si és tracta d’un brot esquizofrènic o d’una mena desconeguda de trastorn bipolar.

L’estiu passat ha encetat el debat sobre les capacitats de les Balears per sostenir l’allau turística, amb puntes superiors en un sol dia de més de dos milions de persones en demanda de tota casta de serveis; una polèmica a la qual no hi han faltat mencions d’un bon gruix, precisament des del poder polític, a la inevitabilitat de posar fre a l’arribada de turistes. I el discurs habitual sobre la necessitat de canviar el model econòmic de les Balears, un clàssic en aquestes alçades.

L’acció política del Govern, però, no apunta al canvi econòmic, sinó a l’aprofundiment del patró actual: com que a l’estiu ja no ens hi caben més turistes, anem a convidar-los a venir en els mesos que coneixem com a temporada baixa, sense una mínima anàlisi crítica de les debilitats del monocultiu del qual tantes crítiques hem arribat a escoltar per part dels mateixos que s’atribueixen ara la medalla d’allargar la temporada.

Tot plegat fa pensar que, una vegada més, l’estadística enlluerna la política, sense distincions de procedència ideològica. Quina diferència hi ha entre aquell Bauzà que se’n anava a Londres o a Berlín a glossar els èxits de la seva política turística i l’actual Armengol que demana que “els turistes s’acostin a mi”?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *