L’exemple d’Austràlia

Tot i que Austràlia ens queda geogràficament a les antípodes, els estats i l’església catòlica n’haurien de prendre exemple arreu del món. El 2012, en esclatar els escàndols dels abusos sexuals en el si de la organització eclesial, el país constituí una comissió per investigar la resposta de les autoritats als casos d’abusos sexuals a menors en diferents institucions, socials, esportives i religioses (Última Hora, 7 de febrer). Els resultats són esfereïdors. Entre 1980 i 2015, gairebé 4.500 persones denunciaren haver patit abusos sexuals. Les víctimes tenien entre deu i onze anys en patir els abusos i es torbaren una mitjana de 33 anys en fer saber l’acusació. La comissió ha identificat fins 1.880 abusadors, integrants de congregacions religioses, capellans i també laics. No hi ha dades de les víctimes que no han aixecat la veu.

En la majoria dels casos, les denúncies no foren investigades i els abusadors varen ser traslladats a altres destinacions, on es desconeixien les seves malifetes. A més, les víctimes ressenyaren el fet d’haver estat ignorats, sinó castigats, en pretendre defensar-se dels extorsionadors.

També a Mallorca s’han conegut casos de religiosos o capellans abusadors de criatures; a la vista de les dades que van fent-se públiques pràcticament a tots els indrets del món on hi ha presència de l’església catòlica, no seria gens estrany que hi hagi entre nosaltres més casos dels publicitats.

La pederàstia és, en qualsevol circumstància, un delicte execrable; l ‘abús sexual fent valer la posició de poder d’un capellà o religiós és encara més ignominiós, una maleïda xacra de la qual l’església, o les esglésies perquè no ha afectat sols a la catòlica, no han posat l’afany abastament en perseguir, castigar i arrabassar de rel comportaments de tal gravetat. Per lluny que ens quedi, Austràlia mostra el camí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *