Liberalització, regulació, prohibició?

Amb mesos de retard sobre el que es va prometre, el Govern ha presentat la seva proposta per modificar la Llei de Turisme en els aspectes relacionats amb la comercialització d’estades turístiques (coneguda col·loquialment com a lloguer turístic). En el text, destaquen l’increment de les sancions, la zonificació que hauran de fer els Consells i l’Ajuntament de Palma, el necessari vist i plau de les comunitats de veïnats, la limitació de places o les característiques mínimes que han de complir els habitatges destinats a aquest ús.

Com és lògic, i més tractant-se d’un tema amb tants d’interessos creuats (tant particulars com generals), les reaccions no s’han fet esperar i, pel que sembla, la proposta de Biel Barceló té la virtut de no contentar a gran part dels col·lectius enfrontats en aquesta qüestió. Per una banda, els hotelers denuncien que suposarà una ruptura del model turístic de les illes (sense especificar que parlen del «seu» model turístic) i que els principals afectats seran els treballadors i la pròpia recuperació econòmica. APTUR tampoc no combrega amb la reforma i es demana què passarà amb el 50% de les places actuals que, per un motiu o un altre, no podran ser legalitzades. Els ecologistes reclamen una moratòria immediata, doncs asseguren que aquesta regulació incentiva el lloguer turístic i no posa ordre a una realitat que ja ens ha desbordat. I els grups de l’oposició, especialment el Partit Popular, asseguren que la iniciativa del govern genera més problemes dels que resol, però no especifica quina és la seva alternativa per gestionar una realitat ben present a Balears (i que la llei de fa quatre anys no solucionava). Podemos segueix la seva tònica habitual i se situa entre dues aigües, sense posicionar-se.

És cert que es tracta d’un «text elaborat en l’àmbit de les tasques d’estudi previ a l’inici de la tramitació de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Turisme» i que per tant s’ha de prendre com una passa inicial sobre la que treballar, tant a nivell parlamentari com de col·lectius afectats, per intentar assolir el major consens possible, però més enllà de determinades potencialitats positives (limitació del nombre de places en un territori ja saturat, control del lloguer, intent de lluitar contra l’especulació…), els dubtes que genera l’esborrany són múltiples.

En primer lloc, es parla de reforçar la inspecció (més mitjans i més personal), però no cal oblidar que fins ara aquest tipus de lloguer estava fora de la legalitat i no es va moure un dit, pel que esperar que funcioni de la manera adequada és potser excessivament optimista. Després, no es poden predre de vista els problemes jurídics que se’n poden derivar, d’aquesta modificació, doncs per definició una llei no pot anar en contra d’una altra de rang superior. Alguns juristes ja alerten dels conflictes que es produiran si un propietari que compleix tots els requisits per llogar un pis a turistes no aconsegueix l’aprovació de la comunitat de veïnats i, per tant, es queda sense la possibilitat de comercialitzar-lo. La llei tampoc no soluciona una de les conseqüències més greus que es deriven d’aquesta activitat econòmica: l’increment de preus o fins i tot la impossibilitat de llogar habitatges en el nuclis més turístics per part de la població resident (o que ha vengut a treballar aquí), l’especulació que ja es produeix o l’expulsió de la població local de determinades zones. L’establiment dels 10 anys d’antiguitat d’un habitatge per poder comercialitzar-lo és sens dubte insuficient i no actua sobre l’arrel del problema.

Finalment, queda el dubte de la temporalització a l’hora d’aplicar la llei. Segons el conseller de Turisme, la normativa estarà llesta per primavera, però amb tota probabilitat la tasca dels Consells per determinar les zones on es podran comercialitzar habitatges en edificis plurifamiliars no. Per tant, es pot donar el cas de no poder llogar el pis aquesta temporada perquè les sancions ja estaran vigents però no la possibilitat de regularitzar la situació.

Serà possible, amb feina i diàleg, trobar un equilibri entre la liberalització, la regulació i la prohibició del lloguer turístic? En seguirem parlant.

Un comentari a “Liberalització, regulació, prohibició?

  1. La llei no distingeix entre el lloguer d’habitacions i el lloguer de pisos o xalets. Són dues tipologies molt diferents i crec que amb la llei es penalitza els que lloguen habitacions. Aquest lloguer no perjudica el mercat de lloguer de pisos, ni fomenta l’especulació, ni és gestionat per empreses, ni construeix piscines, etc.
    Airbnb es va concebre més per llogar habitacions que per llogar pisos, per exemple.
    Trob que al centre de Palma i a Vila s’hi haurien d’establir limitacions per llei, mentre que no es pot perjudicar els pobles d’interior que així es beneficien del turisme, un turisme molt diferent al de Magalluf o l’Arenal de Palma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *