Llenties

En l’època de la post-veritat, ja res no ens pot sorprendre. La mentida i el cinisme s’han instal·lat de manera tan profunda entre la nostra classe política que qualsevol declaració, per descabellada que sigui, com a molt fa rebombori uns dies a tuiter i ràpidament s’oblida. La paraula, les promeses, la credibilitat i la confiança semblen utopies, mentre la resignació, la indignació, el menfotisme o el tots són iguals són el pa de cada dia.

Així doncs, avui es compleix el termini que el Partit Popular i Ciutadans es van donar per avaluar l’acord que va possibilitar la investidura de Mariano Rajoy i ambdós partits es reuneixen per revisar-lo, encara que des de Gènova admeten que alguns dels punts que figuren en el pacte són d’impossible compliment. Per solucionar aquesta aparent paradoxa, el nou coordinador general del PP ha assegurat que eren llenties, una suggerent metàfora bíblica, en la que C’s no ha venut els drets de primogenitura, sinó l’únic missatge que el sostenia com a partit.

És a dir, que els populars estamparen la seva firma en un document de “regeneració democràtica” que ja llavors tenien clar que ignorarien, i Ciutadans seguirà empassant-se qualsevol cosa (sigui el president de Múrcia o els indults per corrupció, perdó, per prevaricació), deixant-se pel camí l’escassa credibilitat que tenien.

Per tant, queda clar el que molts ja vàrem afirmar en el seu moment, que l’acord signat ara fa quatre mesos es podia reduir a un únic punt: C’s serà la crossa del PP davant qualsevol adversitat fins que sigui de nou fagocitat, com un bon plat de llenties.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *