Lliçons menorquines

Vaig assistir a la presentació que Pere Alzina, un mestre i professor associat de la UIB a Menorca, va fer a Mallorca, al Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació, de la iniciativa MenorcaEdu21. M’estalvii d’explicar-vos l’origen i desenvolupament d’aquesta idea i remet el lector interessat a la web que han creat els patrocinadors de la idea; l’adreça és: http://menorcaedu21.blogspot.com.es.

 

La fita de MenorcaEdu21 és aconseguir per a Menorca un pacte per a l’educació. Un pacte que volen que es cuini des de les bases, al marge dels partits polítics i dels sindicats de qui, sembla, desconfien com a gat escaldat. “Menorca tindrà un pacte per l’educació i naixerà de la gent normal”, afirmà en Pere. I en aquestes estan; en el calendari han marcat que en el mes d’agost del 2014 tindran una guia de ruta per a l’educació a Menorca.

 

Són moltes les idees que em passaren pel cap mentre el mestre menorquí ens explicava la feina –bona feina–  d’aquest grup de menorquins. Escoltant el relat d’Alzina vaig sentir com si em retornessin als anys setanta del segle passat, a l’etapa final del franquisme. Aquella era una època d’elaboració d’alternatives; des de les escoles d’estiu, des de les facultats, des de les associacions… des de molts indrets es discutia com havia de ser l’escola de la democràcia que s’albirava en el futur. Tot es feia oposats al poder polític constituït –el franquisme– i amb la complicitat dels partits aleshores clandestins.

 

Des de la desaparició de l’escola franquista fins avui han passat moltes coses; moltes de bones però algunes de detestables. Els continuats vaivens que pateix el sistema escolar és a la relació d’aquestes darreres. I així la comunitat educativa assisteix, astorada, a la utilització partidista de l’escola. Va dir en Pere, “Els polítics i els sindicats no han aconseguit arribar a un pacte. Que ens ho deixin provar a nosaltres”. La cosa, però, crec que va molt més enllà i que té molt a veure amb el clima de desencís amb una classe política professionalitzada, amb un sistema que reclama de forma urgent recuperar valors que amb l’excusa de la crisi econòmica es van exterminant dia a dia… Sí, són molts els elements que ens recorden aquells anys finals del franquisme; ara, com aleshores, els educadors, senten la necessitat de canviar, de noves formes d’encarar els afers públics.

 

No ho tenen gens fàcil, els mestres de MenorcaEdu21. Potser no assoleixin el seu objectiu d’un pacte educatiu, no ho sé, però la feina que fan no serà de bades. Com en tantes altres ocasions, la forma de fer és ja una fita. I com també en tantes altres ocasions, des de Menorca ens donen una altra lliçó.

Un comentari a “Lliçons menorquines

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *